“Chas, chas, chas”. Aquesta onomatopeia, acompanyada d’uns moviments amb la mà que simulaven el tall d’una guillotina, és la que feia servir l’escriptor Arturo Perez-Reverte durant una vomitiva conversa amb el cantant Joaquin Sabina publicada per el diari El Mundo.
La conversa tractava de diversos temes i el darrer, la traca final, era “Cataluña”. Pérez-Reverte comença parlant amb la superioritat moral que li dona el ser un Jacobí castellà (no ho dic jo, ho diu ell al vídeo que podeu veure tot seguit) i diu que el tema català ara ja no té solució, però que la tenia al segle XVIII si s’hagués passat als catalans per la guillotina, segons ell “La españa del XVIII perdió la ocasión.
Les seves paraules parlen a les clares i no deixen dubtes de la seva posició, la d’aquells bàrbars que quan estan al poder gaudeixen del patiment de tots els qui no són com ells i que quan estan en situació d’inferioritat no són més que uns miserables emmalaltits per l’enveja.
Doncs res Pérez-Reverte (no et mereixes tracte de senyor), en haver acabat de passar per la guillotina podem imaginar que haguessis continuat amb els bascos, gallecs, andalusos… per tot seguit continuar amb jueus, musulmans, ateus… fins tan sols quedat tu i la teva supèrbia, satisfet contemplant la marca de la sang a la teva guillotina.
El que em fa més ràbia és que tant Sabina com Pérez-Reverte tenen entre molta de gent certa pàtina de modernitat, certa fama de dir les coses clares, quan en realitat són uns pseudointel·lectuals i les seves declaracions sempre els han revelat com dos reaccionaris desfressats d’esquerranosos.
Amb les declaracions que fan deixen entreveure que tot lo que no siguin ells, com diu en Sabina, és “Aldeanismo”. No vull ni imaginar que deuen pensar de les nostres illes, potser es pensen que si venen els hi hem de fer una estora de roses per allà on passin.