Joan Oliver i Sallarès, conegut amb el pseudònim de Pere Quart per haver estat el quart  d’onze germans, va néixer a Sabadell l’any 1899 i morí a la ciutat de Barcelona l’any 1986. Escriptor, dramaturg, poeta i traductor pertany al moviment denominat avantguardisme.

Premi Lletra d’Or (1962), Premi d’Honor de les Lletres catalanes (1970), Medalla d’Or de Sabadell (1981), Creu de Sant Jordi (1982) que rebutjà per disconformitat amb les polítiques culturals. Autors de nombroses obres de teatre, narrativa breu, assaig i crítica literària i de traduccions. Fou l’autor de la lletra de l’himne de l’Exèrcit Popular Català. Exiliat després de l’ocupació de Barcelona l’any 1939 residí a França i a Santiago de Xile. Retornà a Barcelona l’any 1948.

L’obra poètica més important és la següent:

• Les decapitacions.
• Oda a Barcelona.
• Bestiari.
• Saló de tardor.
• Poesia de Pere Quart.
• Terra de naufragis.
• Vacances pagades.
• Dotze aiguaforts i un autoretrat de Josep Granyer.
• Obra de Pere Quart.
• Circumstàncies.
• Quatre mil mots.
• Poesia empírica.
• Poemes escollits.
• Refugi de versos.
• Antologia.
• Els millors poemes.

L’obra que hem escollit es titula Tirallonga de monosíl·labs i pertany a l’obra Circumstàncies.

Una llengua avara —doncs rica— em permeté aquesta contribució anticipada
al tan plausible programa d’austeritat.

Dedico aquest curiós exercici a Josep Ros i Artigues. Petit senyal d’afecte.
I d’especial reconeixement (qui ho pugui entendre, que ho entengui).

             Déu

I tu, què vols?

               Jo

Doncs jo sols vull
—ei, si pot ser—:

Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pic
i un poc de pac
—o un xic de sou
i un xic de xec.

I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.

Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.

I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
un xic de cor
i poc de crit.

I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.

Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.

I un xic de gos.

I un poc de gas.

Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.

Un poc de lloc.

I un poc de joc
—tres reis, dos nous.

I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.

Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.

Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.

I un poc de veu
—i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.

I d’art. I d’or.

Un poc de peix.
I un poc de greix.

I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.

Un xic de flam
i un poc de gel.

Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de rès
—i un poc de rus.

I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.

I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.

I un poc de mar
i un xic de port.

I un poc de llor.

Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.

Un poc de lluc
i xic de suc.

I un poc de porc.
I un xic de parc.
Un poc de gust
i un xic de rang.

I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.

Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple?
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.

I a més, què vull?
Un xic de seny.
I un poc de temps.
I un xic de món.
I un poc de sort.
I un poc de mort.
I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.

(La fotografia de Pere Quart és d’escriptors.cat)