Racó de poesia (17) Damià Huguet

Damià Huguet i Roig, poeta i editor, nasqué i morí a Campos (1946-1996). Fundà diverses col·leccions de poesia. Rebé els premis. Blanquerna de Manacor (1969), Les Illes d’Or (1973), Ciutat de Manacor (1975), Ciutat de Benidorm (1985), Pompeu Fabra (1985), Crítica Serra d’Or (1997).

La seva obra poètica més important és Ofici de sords (1976), Carn de vas (1976), Traus badats (1978), Com un peix dins el rostoll (1978), L’encant dels pentenills (1981), Els calls del manobre (1984), Guarets a l’alba (1987), L’ull dels clapers (1988) i Vols des d’Orly (1995).  L’any 2006 es publicà una selecció de textos, Paraules sense paranys i la seva obra completa es publicà l’any 2008.

NIU DE LLUNES

El silenci socarra la llum de cent fanals.
El silenci ho és tot en aquest lloc del moll
on els caixons de fusta escupen salabror
de mil dies i llunes, amb un regust de mort
guanyat des de la terra a cops de ferro i foc.

Contraban a Cabrera. Les barques enfonsades
a tomb d’alba marina devora Capocorb.
Els estels assassinen el joc de la vesprada.
Fugen els camions per la garriga d’ombres,
perseguits per la flama civil dels reflectors.

Un baf de nicotina dins la tenebra sura.
L’alta remor dels pins encobreix baixes veus.
Garriguers del coratge amb una branca agrenen
les petjades calentes, les ginyes rebuidades
que la pols volen nova, fidels adobadors.

Errant i extern trànsit per les tavernes buides,
demanant aiguardent del bòtil més comú.
Els quinquers ja no ombregen els darrers escambrins,
ni els barriscs de palangres, ni els jornals de vint hores;
perduts en l’aventura, excrements de la por.

(La fotografia està agafada de Magpoesia)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada