Després de la dimissió del secretari general del PSOE d’avui mateix, es perfila una més que segura abstenció d’aquest partit davant el proper intent d’investidura de Mariano Rajoy per presidir el govern espanyol 4 anys més. Es pot dir sense faltar gens a la veritat que el PSOE més corrupte de la història donarà suport al PP més corrupte de la història.
Així doncs el PSOE s’allunya, una vegada més, dels qui en un principi foren els seus militants ideològics, i sap que de ben segur això li costarà una sagnia de vots a les properes eleccions, però això poc pareix importar-li a la nova cúpula del partit socialista, sembla com si en lloc de un pacte de partits per governar un país hagin fet un pacte de conveniència de “si tu no dius res de lo meu, jo no diré res de lo teu i d’aquí a quatre anys ja s’arreglaran els que venguin darrere”.
Com ens afectarà això als habitants de les Illes Balears? Cal tenir en compte que la nostra presidenta es va posicionar obertament del costat del ja dimitit Pedro Sanchez -tanmateix era l’única opció que l’hi quedava si no volia quedar sotmesa als capricis dels cappares del sud d’Espanya del seu partit i tenir així una minsa possibilitat de bastir un projecte amb una mica d’autonomia- però la destralada de Felipe González i els seus condemna a la nostra màxima autoritat a aturar durant els tres anys que li queden, els cops provinents tan des del PP com des del seu propi partit el PSOE.
Malament, molt malament pinta per a nosaltres si hem d’assedegar amb els nostres doblers la corrupció espanyola d’uns i altres, sumada a les exigències en forma d’infraestructures absolutament ineficients (AVE’s, aeroports, autopistes buides…) dels habitants habituals del “Palco del Bernabeu”, símbol que defineix a nivell de carrer al grup que conformen les grans constructores, bancs i demés lobbys que conformen i alimenten la corrupció d’estat i que posteriorment s’encuiden de netejar la imatge dels seus “polítics corruptibles”.
Perquè d’això es tracta, d’aquella frase tan nostrada que defineix a la perfecció la situació de la corrupció política a Espanya: “Una mà (PP) renta l’altre (PSOE) i les dues renten la cara (lobbys empresarials)”. La seva falsa estimació de cap al país i la gent que hi viu és proporcional als doblers que els hi puguin extreure.
La corrupció ha de continuar fins que no quedi res per robar, fins que hagin hipotecat la vida de tots nosaltres en benefici tan sols d’unes 500 families que es reparteixen els pastís que els hi paguen més de quaranta milions de persones, i recordau que com sempre i mani qui mani els qui pagam més som nosaltres.