Racó de poesia (18) Guillem Colom

Guillem Colom i Ferrà nasqué a Sóller l’any 1890 i morí a Palma l’any 1979.

Assagista, dramaturg, traductor i poeta. Pertany a l’anomenada Escola Mallorquina.

La seva obra poètica més destacable és:

Iuvenilia (1918)
De l’alba al migdia (1929)
Cançons de la terra (1947)
Ofrena mística (1949)
Terra endins (1950)
Pedrís al sol i altres poemes (1956)
La terra al cor (1957)
Primavera d’hivern (1969)
La cendra dels talaiots i  Oda a Pol·lentia (1970)
L’agonia del camp i Oda a la ciutat (1972)

Englantina d’or dels Jocs Florals de l’any 1933 per Cançons de la terra . Accèssit a la Viola d’or i argent dels Jocs Florals de l’any 1935 per A la Mare de Déu de la Candelera.  Premi Joan Alcover de l’any 1956 per l’obra La terra al cor. L’any 1962 és distingit amb la Corona d’Argent de la Poesia Balear per la totalitat de la seva obra poètica, el 1963 és nomenat Mestre en Gai Saber i l’any 1965 l’Ajuntament de Sóller el proclama Fill Il·lustre.

 

Terra Endins

Terra endins, terra endins com les arades,
terra endins com l’aixada i els rampins,
per desrelar les herbes metzinades
i sembrar arreu els nostres camps mesquins.

Terra endins com la pluja lenta i fina
i com les fonts que no s’estronquen mai;
terra endins com el gra que endins germina
per llençar-se amb més força dins l’espai.

Terra endins com els roures, com les llargues
arrels tentaculars dels vells olius,
per xuclar a raig seguit, dolces o amargues,
les llacors seculars dels camps nadius.

Terra endins com les soques dretureres,
terra endins com el cor dels durs metals,
terra endins com les pròdigues pedreres
d’on sorgeixen els marbres immortals.

Terra endins com les rares pedres fines
i les robustes sabes floreixents,
terra endins com les pròvides ruïnes
d’on brollaran els grans Renaixements…,

Terra endins fins a rompre l’àrdua crosta
del clos íntim i extreure’n el tresor,
terra endins per la pàtria que hi rebrosta,
terra endins amb les mans i amb tot el cor!

Terra endins sempre més, i, quan avara
la mort vingui a trencar els nostros destins,
de cara al cel ens sigui dolç encara
reposar enmig dels nostres, terra endins.

(1936)

(Imatge de escriptors.cat)

AL “CLUB CARD” DE SANT LLORENÇ
En l’homenatge a la memòria de Mn. Salvador Galmés

En el llevant de Mallorca
hi neixia un cardessar.
Sa llavor no ha estat xorca:
quin bell florir, quin granar!

Si ja és mort el qui hi tallava
la primera “Flor de Card”,
avui, quina nova saba!
Quina maina, quin esbart!

La flor de la jovenesa
ha alçat ben alt l’estendart:
per escut la fe promesa,
per senyal la Flor de Card.

Si és el card flor espinossa
que punxa al qui la vol collir,
té la mel molt més gustosa
que no la de romani.

Guillem Colom
Sant Llorenç des Cardessar, 1 de maig de 1973

4 comentaris a “Racó de poesia (18) Guillem Colom

  1. Poeta que, per cert, dedicà un dels seus poemes AL “CLUB CARD” DE SANT LLORENÇ
    Datat el 01/05/1973 i publicat a l’extraordinari de “Flor de Card” (Abril de 1974).

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada