Colòmbia diu No a la pau (Adéu a una oportunitat històrica)

Montserrat Nadal ens ha fet arribar aquesta reflexió sobre el No a la pau a Colòmbia,

Contra tot pronòstic i sense fer gens de cas a les enquestes, tal com va passar amb el “Brexit” a la Gran Bretanya, els resultats del plebiscit a Colòmbia del passat 2 d’octubre han generat una gran sorpresa en la comunitat internacional, que esperava amb ànsia un triomf del Sí que pogués posar fi a un conflicte armat de més de cinquanta-dos anys de durada.

Tan sols 13 milions de ciutadanes i ciutadans, d’un total de 35 amb dret a vot, anaren a les urnes aquesta vegada per a expressar la seva decisió; en un país en què els elevadíssims índex d’abstenció són el més habitual. Aquesta ha estat la dada que més ha cridat l’atenció dels analistes, i la que han criticat amb més duresa. La democràcia a Colòmbia fa dècades que està molt mal ferida.

Quins han pogut ser els motius perquè s’imposàs el No?

Una primera reflexió és que la campanya triomfant per la pau va tenir lloc fora de les fronteres de Colòmbia. El món havia seguit amb expectació un difícil i extens procés de negociacions entre el Govern de Juan Manuel Santos i les FARC, en què havien pres part un gran nombre d’obsevadors internacionals. Els resultats de la consulta posen de manifest que el sentir del país en relació a la qüestió de la proposta per la pau era molt diferent. A més, la votació sembla haver quedat reduïda a donar un Sí o un No a l’acció del Govern de Juan Manuel Santos.

Una altra gran paradoxa del resultat ha estat la victòria del Sí d’una manera contundent en els llocs més colpejats per la violència: és a dir, que els que posaren més morts en la guerra han donat un clar suport als Acords.

Per altra banda, en aquest referèndum es jugava també la possibilitat d’establir unes noves coordenades dins la disputa política de Colòmbia. Com han posat de manifest alguns analistes, una victòria del Sí hagués col·locat en un horitzó proper la possibilitat de discutir des de l’esquerra el model econòmic i polític d’un país en què la desigualtat i l’exclusió són alarmants. Aquest debat, tan necessari, amb els resultats de la consulta de diumenge, resta ara obstruït: tothom qui s’oposi al model econòmic neoliberal seguirà sent reduït políticament amb les etiquetes “guerrilla” i “violència”.

Un tercer element a tenir present, d’una importància cabdal, ha estat el missatge de la por, amb l’expresident Álvaro Uribe com a gran valedor i com la cara més visible d’una duríssima campanya plena de manipulació contra els Acords. L’extrema dreta i la seva política de violència han continuat mostrant la seva fortalesa, amb un discurs obscè i patètic que considerava l’acord amb les FARC com una cessió del Govern davant els “terroristes” i els “narcotraficants”; com va fer el Partit Popular a Espanya mentre Zapatero es va reunir amb l’entorn de la banda terrorista ETA. Curiosament no han recordat que, durant els seus dos mandats presidencials, Uribe havia intentat obrir negociacions amb la guerrilla.

Alguns analistes han esmentat, també, que la pau és un dret que està per damunt de les majories; és a dir, que no calia haver-lo sotmès a referèndum, ja que s’hauria pogut aprovar d’acord amb les facultats constitucionals de què disposa el president Santos. D’aquesta manera no hauria tengut cap efecte possible la gran manipulació d’Álvaro Uribe, l’extrema dreta, els paramilitars i una part de l’entremat empresarial contrari als Acords de L’Havana.

Colòmbia, un “país d’abstencionistes” davant una oportunitat tan important per al seu futur, ha deixat passar, d’una manera incomprensible, el tren de la pau. Malgrat tot, caldrà seguir fent feina per la construcció de la reconciliació, de la vida digna i de la justícia social, i ampliar els canals de participació que consolidin de manera majoritària una sortida política a un conflicte tan llarg. Com ha dit el comandant de les FARC, un cop conegut el resultat: “La paz llegó para quedarse”.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada