Tothom contra tothom

Cal dubtar sempre de qui jutja la part pel tot, d’aquella gent que diu estar a la contra de tot un col·lectiu, tant si aquest col·lectiu és el l’educació i la sanitat públiques com si el col·lectiu és l’hoteler o el llinatge d’alguna família rellevant.

Quan algú detecta que algun d’ells comet irregularitats el que ha de fer és donar nom i llinatges i proves, si a més qui ho detecta ostenta un càrrec polític té l’obligació de denunciar-ho públicament. Ara bé, així com vaig estar obertament en contra de la forma de fer política de José Ramón Bauzá i els qui li feren costat, no em puc quedar impassible davant qui intenta treure un rèdit polític personal atacant a col·lectius o families a qui prèviament ell ha col·locat intencionadament a l’altre bàndol.

La feina d’un polític ha de ser la de compactar tots els sectors de la societat i ajudar a construir el màxim de complicitat entre ells, només així s’aconsegueix una societat constructiva, unida i dinàmica. Qui es dedica des de la poltrona pública a crear bàndols i enfrentar-los no pot ser mai considerat, sigui de la tendència política que sigui, un bon gestor.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada