Cal dubtar sempre de qui jutja la part pel tot, d’aquella gent que diu estar a la contra de tot un col·lectiu, tant si aquest col·lectiu és el l’educació i la sanitat públiques com si el col·lectiu és l’hoteler o el llinatge d’alguna família rellevant.

Quan algú detecta que algun d’ells comet irregularitats el que ha de fer és donar nom i llinatges i proves, si a més qui ho detecta ostenta un càrrec polític té l’obligació de denunciar-ho públicament. Ara bé, així com vaig estar obertament en contra de la forma de fer política de José Ramón Bauzá i els qui li feren costat, no em puc quedar impassible davant qui intenta treure un rèdit polític personal atacant a col·lectius o families a qui prèviament ell ha col·locat intencionadament a l’altre bàndol.

La feina d’un polític ha de ser la de compactar tots els sectors de la societat i ajudar a construir el màxim de complicitat entre ells, només així s’aconsegueix una societat constructiva, unida i dinàmica. Qui es dedica des de la poltrona pública a crear bàndols i enfrentar-los no pot ser mai considerat, sigui de la tendència política que sigui, un bon gestor.