Entrevista a Madò Catalina Massanet Mascaró, sòcia major de la Gent Gran de sa Coma

L’11 de setembre de 2002, durant el primer el pregó de les festes de sa Coma, vaig reivindicar el dret de les persones majors jubilades de la zona costanera de Sant Llorenç des Cardassar a tenir un lloc on reunir-se igual que a la resta del municipi. Acabat el pregó, el batle, Mateu Puigrós, va dir que desconeixia que a sa Coma hi hagués tanta gent major com per crear una associació i va recolzar la iniciativa. Formàrem una comissió per tal de redactar els estatus, i l’11 de desembre de 2002 (tres mesos just després del pregó) varen a ser aprovats els Estatus de l’Associació Gent Gran Punta de n’Amer.
Madò Catalina Massanet Mascaró, va ser una de les persones que acollí amb alegria la nova associació, ja que obria un nou punt d’encontre i trobada per a les persones majors de sa Coma i zona costanera. El passat 7 d’octubre va complir els 88 anys, i ho va celebrar al local de l’associació amb els amics i amigues del centre. Des de cart.cat volen donar a conèixer un poc la vida de madò Catalina,sòcia major de l’Associació Gent Gran Punta de n’Amer de sa Coma.
88 cumple
Madò Catalina, des de fa anys viviu a sa Coma, però on vareu néixer?
A fora vila, i concretament a sa Gruta, que pertany al terme de Manacor, entre Porto Cristo i Son Carrió, el dia 7 d’octubre de l’any 1928.

Quins records teniu dels vostres pares?

Els meus pares eren Miquel i Maria, i de ma mare no tenc records, ja que va morir quan
jo tenia 1 any. Tenia un germà en Tomàs que va morir amb 7 anys. Mon pare es va tornar a casar i vaig tenir tres germanes més:Antònia, Magdalena, i Maria.

On vareu anar a escola?
A Son Carrió, al principi a un piset on hi havia l’escola pública (no vaig anar mai a ca ses monges) i l’any 1934 feren l’escola nova de Son Carrió, i encare avui en dia per la part de defora està igual a quan jo hi anava.

Teniu records de la Guerra Civil?
Sí, jo tenia 8 anys quan els rojos desembarcaren a sa Coma, estava a uns quatre quilometres de ca nostra vèiem les ràfegues de les bombes. Vàrem haver de fugir i anàrem a Son Talent, on hi teníem els padrins. Record que hi havia unes cinquanta persones reunides, havien fet les toses i posaren la llana enterra i érem uns dotze infants que hi dormíem. Quan tornàrem a ca nostra no vàrem trobar res, ni animals, plats, menjar,roba, llençols, matalassos, ens ho havien prest tot; només deixaren els mobles.

Vareu poder recuperar qualque cosa més endavant?
Quan van anar-se els soldats, a la plaça de Son Carrió feren un caramull molt gran de roba. Hi havia els llençols de la caixada de ma mare que era morta, però com que no estaven marcats amb les seves inicials no ens els volgueren tornar.

Passàreu fam?
En el camp no passaves fam, però només podies menjar del que sembraves i collies. Record que venia molta gent en tren de Palma i anaven a les finques de fora vila a comprar, ciurons, llenties o el que podien. La gent que no tenien terres,sí que passaven fam.

Teniu qualque record més de la guerra?

En tenc molts, un d’ells és el de una senyora de Barcelona, vídua d’un metge que
amb la seva filla venien a passar l’estiu a l’hotel Perelló de Porto Cristo, el 18 de juliol els va agafar aquí. Hagueren d’estar tres anys sense poder tornar a Barcelona, vivien a ca sa meva padrina a Son Carrió i la filla es deia Carme Badosa i feia classe a l’escola; em va ensenyar molt, i ens vam fer amigues.

Quin any vos casàreu?

Amb vaig casar als vint-i-dos anys amb en Francico Manresa,que també era de Son Carrió,el 30 de novembre de 1950. Encare hi havia cartilles de racionament per comprar un 1/4 d’oli, 1/4 de sucre, o d’arròs, i havies d’anar a l’Ajuntament de Manacor amb la cartilla.

Però vos va anar bé?

Sí, vàrem tenir sis fills: Isabel, Maria, Magdalena, Jaume, Cati, i Miquel; i set néts i catorze besnéts, el meu home no els ha pogut conèixer a tots, ja que va morir fa anys.

Sempre heu estat una dona molt decidida. A quin any vareu obrir la botiga a Porto Cristo?

Als cinc anys de casats passarem a viure a Porto Cristo, on obrirem la botiga. El meu home treballava i jo tota sola duia la botiga. En aquell temps a les botigues es venia de tot, des de carbó, colònia , o queviures. A l’estiu m’aixecava a les 05,30 del matí per anar a la plaça de Manacor a comprar les millors verdures i fruites; a l’estiu tenia molta feina, i a l’hivern amb sis al·lots i la botiga no em vaig avorrir mai.

De jove treballareu molt,però ja més major heu viatjat bastant…

Sa veritat és que no em puc queixar, des de fa uns 15 anys les meves filles cada any organitzen viatges, i a més de diferents indrets d’Espanya, hem viatjat a Florida, Illes Gregues,Tunicina, Praga, Portugal, Egipte, Madeira, Suïssa , Roma, Florència,Itàlia, (és tot un museu),hem navegat pel riu Nil, etc. El proper viatge hem de fer un creuer per les Illes Canàries.

IMG-20150921-WA0006
A més de viatjar, què més vos agrada madò Catalina?

Uep, Magdalena,et conec des de que eres ben petita, quan venies a comprar a la tenda a n’és Port, i des l’any 1991 som veïnes, i com bé saps m’agraden moltes coses com per exemple anar a la platja als matins a caminar per la vorera de la mar, participar a totes les activitats de l’Associació Gent Gran Punta de n’Amer de sa Coma, a diari anar a jugar la partida de cartes, i sobre tot llegir. Des de fa uns dos anys tenc el llibre digital que és una meravella, no et canses els braços com feia abans, que vaig llegir tota la saga de «Los pilares de la tierra». El llibre digital és molt pràctic, i ara mateix estic llegint «Te daré la tierra» de Chufo Llorens, i tenc més de 80 llibres que m’esperen.

Molts d’Anys madò Catalina, salut i gràcies per compartir els vostres records.

Un comentari a “Entrevista a Madò Catalina Massanet Mascaró, sòcia major de la Gent Gran de sa Coma

Deixa un comentari