El vol de l’alosa

El vol de l’alosa és un llibre publicat el 1973, amb el qual denou poetes mallorquins varen voler homenatjar Joan Miró en el seu 80è aniversari. Té 90 pàgines de gran format (46’5 cm x 33’5 cm), a denou de les quals hi ha un poema il·lustrat per l’artista català afincat a Mallorca. Els poetes que hi col·laboraren eren Miquel Bota Totxo, Miquel Dolç, Eliseu Feijóo, Josep M. Forteza, Guillem Colom, Miquel Forteza, Guillem Frontera, Robert Graves, Josep M. Llompart, Margalida Magraner, Joan Manresa, Llorenç Moyà, Josep M. Palau, Jaume Pomar, Miquel Pons, Miquel Àngel Riera, Frederic Suau, Bernat Vidal i Tomàs i Llorenç Vidal.

Del llibre se’n varen fer dues tirades: una de 90 exemplars en paper fil, numerats i signats per l’autor, i una altra de més econòmica, de 1.000 exemplars sense signar. Els responsables del Club Card –pels qui no se’n recorden direm que aquest club era una associació de joves llorencins amb ganes de fer néixer l’activisme cultural en el poble, a principis dels anys setanta– sol·licitaren una subvenció a l’Ajuntament per comprar un dels exemplars econòmics d’El vol de l’alosa –si la memòria no em falla, crec que era de 25.000 ptes– i el tengueren a la seva blioteca fins que el club va desaparèixer; llavors l’entregaren a la biblioteca Mossèn Salvador Galmés, que l’ha custodiat fins aquests dies, en què l’ha entregat a la tècnica de Cultura de l’Ajuntament, probablement amb la intenció de separar les làmines i penjar-les a les parets de l’Espai36.

És una iniciativa que cal aplaudir, perquè així, tant els poemes com les il·lustracions de Joan Miró, podran esser llegits i contemplats pels usuaris del centre cultural.

El poema de Guillem Colom –qui, per cert, també en va dedicar un als joves de Flor de Card– diu així:

Màgicament estilitzat
raja el color dins ta paleta:
blau, rosa, blanc i violeta
brollen mesclant-se en bell esclat.

Cremen els càdmiums en frisansa,
per maridar-se al verd i al groc
i alcen un viu castell de foc
que en foll deliri al cel es llança.

Tot dins l’atzur sembla que voli:
punts fulgurants són els estels,
el mar és fluid com un oli
i és el teu cel un joc de vels.

I ardida sobre aquests cels clars
la línia s’alça pura i llisa,
com una alosa que volàs
damunt les ales de la brisa.

És la pintura mil·lenària
que en noves formes reverdeix?
És un nou món que reflecteix
l’art en sa rel originària.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada