La conferència que impartí ahir el conferenciant versà al voltant les tendències d’estandardització espontània detectades entre el jovent mallorquí.
Pronúncies com ara “analitzar” i “activitat”, o conjugacions verbals del present d’indicatiu (“jo sóc”) i l’imperfet de subjuntiu (“jo cantés, tu cantessis”), de cada vegada més freqüents entre la població mallorquina menor de 25 anys, són degudes a “imposicions” dels gramàtics o es produeixen de manera natural per influència de la llengua escrita i oral formal? Aquestes tendències, són perjudicials per a la salut de la llengua o, per contra, homologuen el català amb la manera de funcionar de les comunitats lingüístiques normals? Hem de parlar com ho feien els nostres padrins o és normal que les llengües marquin el seu curs evolutiu? Aquestes i altres qüestions foren abordades ahir a la seu de l’OCB a Manacor.

Nicolau Dols Salas és llicenciat en Filosofia i Lletres (UIB, 1990). Premi extraordinari de llicenciatura per la tesi “Actualitats i estratègies glotopolítiques a Catalunya Nord” (1975-1990). Master of Philosophy (University of Sheffield, 1993) amb la tesi “Consonantal Contacts in Majorcan Catalan: Empiric and Theoretical Bases”. Es va doctorar en Filologia Catalana (UIB, 2000) amb Menció de Doctorat Europeu, amb la tesi “Teoria fonològica i sil•labificació: el cas del català de Mallorca”. Premi extraordinari de doctorat.
La seva obra més coneguda és “Catalan: a comprehensive grammar”, en coautoria amb Max W. Wheeler i Alan Yates (1999). El seu darrer llibre és “Antoni M. Alcover i la Seu de Mallorca” (2013).
Va rebre el Premi Serra d’Or 2002 per la traducció al català del “Llibre del desassossec”, de Fernando Pessoa.
És membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 2014.