Presentació de “La família Amat”

Davant un considerable número de persones, ahir vespre, na Jerònia Mesquida, presentà la novel·la històrica de Tomeu Matamalas “La família Amat”. Vet aquí el text de la presentació:

Bon vespre,

És un plaer estar anit aquí, amb tots vosaltres, en aquest espai, on tantes hores de la meva infància i adolescència vaig passar, viatgera virtual dins la imatge i la ficció que em suposava la finestra oberta al món per el cinema.

Quan coneixes en Tomeu per primera vegada ja saps que és una persona amiga. La mirada atenta, el gest afable, la senzillesa… generen una confiança instantània, no feta per a esvair-se.

Aquesta senzillesa, a poc a poc, va dibuixant i deixant emergir la profunditat i complexitat dels caires de la persona que tens davant. El domini del traç de la mà, l’estima per la música i la terra, el lector i l’escriptor, el sentit d’amistat, el respecte i la generositat…

Tot quasi com si no hi fos, però present i poderós, el fan un element catalitzador de l’emoció i de la societat.

Amb ell entens un poc més els canvis vertiginosos que hem viscut els que ja compartim una edat.

Ell i la seva generació han estat el pont entre un món que semblava immutable, on els costums, les creences, les formes i el paisatge mantenien la seva cadència d’acord amb les estacions d’hivern i d’estiu, impermeables al que passava fora dels límits marcats per la mar, i aquest món global que tenim avui, de canvis quasi diaris, tecnològic i en ebullició, que a estones ens té tan desubicats.

Ells passaren amb naturalitat d’un extrem a l’altre d’aqueixa nova passarel·la, com si d’alenar es tractàs, encara que era un poc més difícil.

Però, llegint el llibre d’en Tomeu, te n’adones que això que sembla tan recent començà molt abans…

Jo ja era gran quan vaig descobrir que a Mallorca també hi havia transcorregut la Història, la que a mi m’havien contat era la de les rondalles. L’altra, amb majúscules passava a altres llocs i a altres gents.

I amb la lectura de l’obra d’en Tomeu, Manacor i Mallorca es fan presents a la Història i ens retorna les claus del que ara som.

Manacor…

Manacor sempre present, la ciutat i les seves gents situades dins el món, d’una o d’una altra manera

Subtilment, ens fa compartir la vivència de Manacor, aquesta ciutat vital i desconeguda per Palma, (ens diuen part forana), cresol d’una activitat i efervescència poderoses, on totes les arts i totes les cultures hi tenen cabuda.

No és fins fa poc que he descobert que el que jo creia la boira de les matinades, aqueixa que periòdicament transforma el paisatge un breu espai de temps, no és tal, sinó el fruit de la bullidissa mental dels que habitam el seu espai. Bullidera que, quan arriba al seu punt de saturació, s’enlaira creant aquest espectacle, un punt màgic, un punt de cinema.

La Família Amat és una lectura apassionant.

Transcorre la trama a la Mallorca de la segona mitat del segle XV, on, amb un vocabulari elegant i contingut, va desenvolupant la història de la família, en una forjat laberíntic i en espiral, carregat de seqüències cinematogràfiques d’una extraordinària bellesa i plasticitat. Hi ha moments que quasi veus els plànols i les llums, els color i els gestos, acaronats per el ritme musical de la sintaxi, i sents com et cau al damunt “la polsina lluminosa”.

Aqueixa estructura va desenrotllant una mirada ampla i profunda que, a la vegada que narra la tragèdia, ens fica dins les lluites del poder. Poder econòmic, eclesiàstic, polític.

Amb senzillesa sofisticada toca la complexitat de les rutes comercials i del saber, amb Mallorca com a potència naval, i els seus personatges situats en el lloc de la presa de decisions i en el món del coneixement, enmig d’una cruïlla de qüestions religioses, polítiques, de poder i sexe.

Ens parla del coneixement, poderós motor del canvi, però que quan s’embossa i no té porositat, deixa de funcionar. Del preu que els monstres de la repressió, la por i la violència l’hi faran pagar.

I que dir si és la dona la que vol accedir al saber, quan només se li admeten dos destins: o monja, o casada, sempre sotmesa a la voluntat masculina.

La divisió dels rols dona/home, i l’alt preu que haurà de pagar si intenta sortir de la invisibilitat.

Els límits a la formació i a la llibertat de la figura femenina són tan ferris, que només una voluntat poderosa s’hi pot enfrontar. Amb un resultat incert.

Mentre va entrunyellant i desentrunyellant la història, ens acosta a la dialèctica binària entre els lul·listes i els tomistes, la contraposició del poder religiós amb els humanistes italians i la filosofia laica, les friccions entre l’aristocràcia i els plebeus nouvinguts, el sexe transgressor, la visió del conceptes de salut i malaltia, tan moderna, parlant del procés individual d’emmalaltir.

I així, sense adonar-te, peça a peça, els components del puzle de la vida i de la tragèdia van encaixant.

És una sensació especial estar ara aquí, al cine de Sant Llorenç, la meva porta al món de la infància i adolescència, transformada anit, quasi per màgia, en la porta a Mallorca dins el món, gràcies al llibre dels Amat. Tancant el cercle.

Tenim sort de poder gaudir d’un llibre com aquest, i esper que vos agradi tant com a jo.

Moltes gràcies.

Amat33

Amat2

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.