Racó de poesia (21) Marià Villangómez

Marià Villangómez i Llobet va néixer a la Ciutat d’Eivissa l’any 1913 i hi morí l’any 2002. De família benestant, de metges i farmacèutics, estudia la carrera de Dret a Barcelona on es llicencia l’any 1933. Comença a escriure poemes i, a València, estudia la carrera de Lletres que va haver d’abandonar en esser reclutat pel bàndol franquista i destinat al front de Castelló. Acabada la Guerra Civil estudia magisteri i exerceix la professió a Cornellà de Llobregat i a Sant Miquel de Balançat (Eivissa).

Forma part de la denominada “generació sacrificada”. La seva obra més important és:

Sonetos mediterráneos (1945),  amb versió catalana (1986)
Terra i somni (1948)
Elegies i paisatges (1948)
Els dies (1950)
Els béns incompartibles (1954)
Sonets de Balansat (1956)
Ceguesa de l’estel (1956)
La miranda (1958)
El cop a la terra (1962)
Declarat amb el vent (1963)
El palau de la natura (1986)
Obres completes: Poesia (1986)
Obra poètica completa (2013)

Reconeixements:

1983: Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
1984: Creu de Sant Jordi.
1987: Premi Crítica Serra d’Or.
1988: Fill il·lustre de la ciutat d’Eivissa.
1989: Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
1995: Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears.

Cançó de vesprada

Tres grans pins, vora el camí,
alcen llurs ombrívols fronts.
El vent, que no vol dormir,
els omple el cor de cançons.
Camp i camp. Es vessa al mig
una campana vespral…
Voler l’impossible ens cal,
i no que mori el desig.

S’ha despertat tot l’amor
sota la volta d’estels.
Déu no es mostra al nostre enyor
en el seu món, sense vels?
S’escolta com el trepig
d’una bellesa immortal.
Voler l’impossible ens cal,
i no que mori el desig.

Elegies i paisatges (1949)

 

La fotografia de Marià Villangómez està treta de Magpoesia.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada