Juguetes de relíquia

No som cap pare alternatiu que no deixa jugar els seus fills amb artefactes moderns  (pepes de moda, cotxets, patinets, productes Disney…), però he de reconèixer que quan gaudesc més de veure jugar les criatures és quan usen els mateixos artefactes que usava jo fa 25 35 anys i que encara ara conserv. A més, tenen aquest regust casolà, ja que foren creació de mon pare, Guillem Quina (fuster), i en Pep Cortès Mosca (multiusos).

Supòs que me guanya la nostàlgia i cert to romàntic, però veure aquelles juguetes dissenyades amb tant d’amor tornar a ser utilitzades 25 anys després m’omple de satisfacció. A això se li diu una feina ben feta (les juguetes d’ara no arriben als cinc anys) i se’ls pots titllar de relíquies dignes d’un museu. De fet, segurament no tenen res a envejar a les que es mostren al Museu de la jugueta de Palma (que per cert, segons m’han dit, ja no duen els germans Debon, exAntònia Font).

Però com que una imatge val més que mil paraules, us he afegit una sèrie de fotos que demostren  això que he  exposat.

PD: M’han dit que en Mosca ha tornat a començar  de bell nou a crear  juguetes artesanes pel seu nou confit. Molt bé, Pep, no t’aturis que com pots veure aquestes invencions tenen un llarg recorregut (qui sap… potser d’aquí 25 anys algú altre les reutilitzi).

 

Un comentari a “Juguetes de relíquia

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada