Antoni Soler Martorell, un pistoler llorencí (I)

Sant Llorenç des Cardassar ha tengut, al llarg de la seva història, persones de les quals un es pot sentir orgullós d’haver pertangut a la mateixa comunitat, perquè han tengut una aptitud o una actitud positiva que els enalteix davant els seus conciutadans, i sé cert que tots en podríem trobar molts d’exemples, que anirien des de les que han tengut un reconeixement oficial fins a les que han fet una feina més discreta però també efectiva envers el seu poble.

Però també n’hi ha que destaquen per l’altre costat, pel més obscur, pel que ens sorprèn de manera negativa, perquè pensàvem que a la nostra petita comunitat no hi havia lloc per als malfactors. I també sé cert que tots trobaríem exemples d’aquesta gent, perquè el nostre poble no és diferent dels altres i en aquestes terres, com a totes les altres, s’hi congrien persones de tota casta, bones i dolentes.

Una d’aquestes persones era Antoni Soler Martorell, un llorencí que va viure aproximadament entre 1882 i 1920 i va passar el darrers anys de la seva vida a Barcelona, com a pistoler al servei de la patronal, amb l’encàrrec d’assassinar sindicalistes de la CNT i provocar aldarulls a la Ciutat Comtal durant els anys anomenats “del pistolerisme”.

La primera informació sobre aquest personatge me la va proporcionar Llorenç Capellà, en una entrevista que em va fer per al “Brisas” a rel de la publicació del meu llibre sobre Joan Sanxo. En Llorenç ja havia publicat un article en el Diari Balears del 13 de març del 2007, on contava que el conegut periodista Josep Maria Huertas Clavería li havia dit que Antoni Soler era un dels tres que havien assassinat el sindicalista Pau Sabater, Tero, i estava interessat en obtenir la seva partida de naixement. Vaig anar al Registre Civil de Sant Llorenç, per veure si tenien digitalitzada la informació anterior a la separació dels dos termes però em digueren que no, que havia d’estar a Manacor; hi vaig anar, em vaig passar un matí revisant un caramull de llibres –no sabem la data exacta del naixement–, però no vaig trobar el que cercava.

Així i tot, però, el tema em va despertar la curiositat i, poc a poc, he anat comprant novel·les històriques on hi sortia Antoni Soler, i també he rastrejat per internet per tal d’esbrinar la màxima informació que pogués sobre aquest subjecte; això és el ara us oferiré, mitjançant diversos articles que penjaré cada dimecres a Card. cat.

Antecedents[1]

Hereva de Solidaritat Obrera, creada a Barcelona l’any 1907 i motivada, en part, per la gran repressió que es va produir a Barcelona a rel de la Setmana Tràgica del 1909, va néixer, l’any següent, la Confederació Nacional de Treballadors (CNT), un moviment obrer que pretenia estendre’s a tot l’Estat i que aparellava dues fonts: el sindicalisme radical i el canvi de la societat seguint les bases de l’anarquisme, un moviment que es conegué com l’anarcosindicalisme. En el congrés fundacional, celebrat a darreries d’octubre i principis de novembre del 1910 a Barcelona, s’hi apuntaren 124 societats, 67 de les quals eren catalanes, 25 andaluses i la resta estaven repartides entre Astúries, Galícia i el País Valencià. Aquest moviment era considerat un mitjà de resistència davant la lluita de classes i el seu fi perseguia l’expropiació dels mitjans de producció i l’emancipació dels treballadors, emprant unes tàctiques basades en la vaga general, el boicot i l’acció directa mitjançant atemptats.

El 1911 la CNT va promoure una vaga general contra la guerra del Marroc i en defensa d’altres reivindicacions laborals, circumstància que va desembocar en un estat gairebé de guerra que motivà que fos declarada il·legal; l’any següent, l’anarquista Manuel Pardiñas va assassinar José Canalejas, president del Consell de Ministres i la repressió encara va augmentar més, fins que el comte de Romanones, el nou President del Govern, en un intent de pacificar la situació, va concedir l’amnistia a tots els implicats en l’esmentada vaga. Amb la I Guerra Mundial de 1914 i la Revolució Russa de 1917, el moviment obrer, que ja patia fortes discrepàncies internes, es va acabar de dividir: els socialistes s’acostaren a la UGT i els anarquistes es decantaren per la CNT.

El 1918 se celebraren congressos regionals a Catalunya i Andalusia i en el primer, les resolucions del qual s’estengueren a tot l’estat, s’acordà que seria el carrer el seu teatre d’operacions, amb mobilitzacions, sabotatges i actes violents contra els esquirols, procurant aficar-se dins els barris per convertir-se en la veu dels qui ocupaven els darrers escalons de les classes socials.

[1] CNT-AIT, Madrid.CNT.es

3 comentaris a “Antoni Soler Martorell, un pistoler llorencí (I)

  1. No. La bomba del Liceu va esser a darreries del segle XIX i els fets que es conten a l’article són dels anys vint del segle XX

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada