Antoni Soler Martorell, un pistoler llorencí (III)

Antoni Soler Martorell, el Mallorquí

Antoni Soler Martorell, àlias “el Mallorquí“, va néixer a Sant Llorenç als voltants de 1882 i, segons Llorenç Capellà, de jove feia de sabater. Com ja s’ha dit, no vaig poder trobar la seva partida de naixement en el Registre Civil de Manacor (potser degut al comentari que veurem tot seguit, on s’afirma que els seus pares el portaren a la inclusa), però hi ha diversos documents que asseguren que havia nascut a Sant Llorenç i que quan va morir, el 1920, tenia 38 anys. Tampoc no he pogut aconseguir cap fotografia seva, però hi ha dos escriptors que el descriuen. Paco Ignacio Taibo II diu: “Era flaco, de brazos muy largos y mirada torva, carne de presidio, hijo del asilo, llamado Antonio Soler, alias “el Mallorquín”[1]; Antonio Soler Marcos assegura que Angel Pestaña, una de les figures més destacades de l’anarcosindicalisme español, a les seves memòries parla d’ell com a “licenciado en presidios, chulo y ladrón de oficio, hombre en verdad peligroso por lo cuco y desconfiado”[2]. El mateix Soler, el descriu com “…de barbilla corta y nariz larga. Era un hombre anguloso, callado, pero al que de pronto le gustaba remachar una y otra vez las mismas palabras: Tenemos la autoridad con nosotros”[3].

Bravo Portillo amb alguns dels seus agentsQuan assassinaren Bravo Portillo Antoni Soler es va fer càrrec de la banda i, gràcies als infiltrats que tenia dins la CNT, va aconseguir els noms de tres dels assassins de Bravo Portillo, que sabia que se solien reunir a un cafè de la Ronda de Sant Pau, a una travessia del Paral·lel. Va organitzar una ensarronada i hi comparegué amb tres membres més de la seva banda, provocant un gran tiroteig, a conseqüència del qual una furgoneta es va estavellar contra un forn; l’enfrontament no va ocasionar cap mort però sí alguns ferits i, sobretot, una gran preocupació entre la patronal per la manca d’eficiència de Soler i pel rebombori que van causar aquests fets a Barcelona.

Hi ha diversos documents on es parla de la feina desenvolupada per Soler a les ordres de Bravo Portillo: “Pedro Massoni Rotger, secretari exterior del Sindicat Únic del Ram de la Construcció, va patir un atemptat el 23 de abril de 1919. Els pistolers, que es feren passar per policies, estaven pagats per la patronal i eren Antoni Soler Martorell “el Mallorquí”, Luis Fernández, Octavio Muñoz “el Argentino” i Epifanio Casas. Massoni no va morir, però va quedar greument ferit i mai no es va recuperar del tot”[4]. “El 23 d’abril de 1919 va esser detingut i alliberat Antonio Soler Martorell, “el Mallorquí”, natural de Sant Llorenç, en relació a l’atemptat de Pere Massoni, anarquista”[5]. “Huertas Clavería, en el seu llibre “Mites i gent de Barcelona”, diu que varen esser “el Viejo”, “el Rubio” i “el Mallorquín” els autors de l’assassinat de l’anarquista Pau Sabater “Tero”, president del sindicat de Tintorers de Barcelona, seguint les ordres de l’excap de policia Bravo Portillo, el 18 de juliol de 1919″[6]. “Bravo Portillo va muntar unes oficines al carrer Septembrina, 17. El personal s’organitzava en grups de deu persones, que cobraven 15 ptes. diàries, més primes. Estaven comandats per Antoni Soler, el Mallorquí[7]. “Quan Bravo Portillo va morir, “el Mallorquín” fou informat que els seus assassins es reunien a un bar de la Ronda de Sant Pau, on hi va acudir amb la seva banda i va provocar un gran tiroteig, a resultes del qual hi va haver alguns ferits greus”[8]“A veces iban a la calle de Toledo, a un taller clandestino en el que se fabricaban granadas de mano y explosivos. Trabajaban de enlaces: recogían el material y lo llevaban a quienes tenían que utilizarlo. Otra de las tareas que tenían asignadas consistía en merodear por la calle Septembrina, para vigilar el número 17, guarida de la llamada Banda Negra, un grupo de pistoleros del Sindicato Libre dirigida por Bravo Portillo. Los tenían controlados a todos: a uno al que llamaban «el Mallorquín», a otro que se hacía pasar por el barón de Köning, e incluso a un traidor, Eduard Ferrer, con quien pronto ajustarían cuentas”[9].

(A la fotografia podem veure Bravo Portillo (assegut a l’esquerra) amb membres de la seva banda. El que està darrere ell podria esser Antoni Soler, tant per situar-se just darrere el seu cap (era la seva mà dreta) com per la descripció que en fan els autors esmentats). Fotografia extreta de www.estelnegre.org)

(Continuarà)

[1] Paco Ignacio Taibo II, La bicicleta de Leonardo, Joaquín Mortiz (Planeta), 1993, p. 83
[2] Antonio Soler Marcos, Apóstoles y asesinos, Galaxia Gutemberg, 2016, p. 174
[3] Antonio Soler Marcos, ibid, p.193
[4] Pàgina web “Efemèrides anarquistes
[5] www.ixent.org
[6] Llorenç Capellà. Diari de Balears, 13-III-2007
[7] Historiasdehispania.blogspot.com
[8] Pàgina web Mundo Historia
[9] Miquel Mir, Diario de un pistolero anarquista, Destino, 2007

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada