Reflexions dominicals

Així com la Bíblia diu que “el sèptim dia descansà “, un servidor fa el mateix i adesiara engronsant-se des de la seva hamaca, aquest joiós rectangle de temps penjat del cel, esbossa una sèrie de pensaments i idees que després són transcrits en aquestes “reflexions dominicals” que ara teniu davant vostre.

I aquest és l’esbart  d’idees falagueres (o més bé cadufos) que aquesta setmana vos faig arribar: el Sant Antoni nevat, les seqüeles de la conferència de Jeroni Galmés, les balandrines de Podemos, el nou doctor Mestre…

  • Trona-m’hi ha estat Sant Antoni i com cada any ho hem celebrat amb molta bulla. Un avalot de nins i nines als actes (de cada pic pens que s’està consolidant com la millor festa santantoniera per als més petits, tant per la proximitat com per la gràcia dels nostres dimonis vers els infants) i molt bon ambient. Una prova, si no:
Mirau-los a tots amb la bocota ben oberta. Això és passió!

Mirau-los a tots amb la bocota ben oberta. Això és passió!

 

Tot començà amb el tràiler de la festa. I és que aquests del Sobreposat poden tenir un nom de temps passat (fora de poble sovint me demanen que puces és un “sobreposat”), però com s’actualitzen els viveretxos. Han estat virals per totes les xarxes socials. Ni Hollywood, tu…

Les Beneïdes… les beneïdes… ja no foren el mateix. Arribà la neu i la decepció s’apoderà del poble. Que si comunicats de darrera hora, que si ajornaments provisionals (a Son Carrió mateix crec que en un interval de dues hores es va suspendre i tornar convocar   almanco tres vegades), que si whatsapps, rumorologia… Vaja matí ple d’expectació… I la meva pobra nina més embullada que un camaleó a una tenda de Desigual. L’hauríeu d’haver vista plorar quan li vaig comunicar que les carrosses s’anul·laven definitivament (ni que fos una andalusa a les processons de Setmana Santa) . Si l’arrib a gravar se me fa viral  a les xarxes socials també.

La veritat, no sé si el Sobreposat va resar al Sant Patró, però contra les inclemències del temps no es pot lluitar, al·lots, per moltes ganes de festa que tenguem.

A canvi de carrosses vam tenir un poc de neu.

A canvi de carrosses vam tenir un poc de neu.

 

Per Son Carrió varen ser més valents (o els hi varen fer ser… perquè hi ha hagut veus crítiques que se celebrassin les Beneïdes a pesar de les inclemències del temps) i les carrosses, amb aiguaneu inclosa, sortiren a fer una volta. Alguns sense jaqueta i tot (no existeixen jacs per a pageses? Saps que hi van de primes…); altres, però,  se n’assaciaren i li coparen;  i d’altres fins i tot quedaren abandonats a la seva sort perquè ningú els avisà a l’hora de partir. Aquí ho veim reflectit en aquesta glosa que se penjà al Facebook de l’Ajuntament (que de passada també es queixa del primer premi atorgat):

Als carrioners no mos atura ni el mal temps,
feim carrosses i Beneïdes maldament faci neu,
més te val tenir esment
per no partir amb so cul calent.

Noltros no volíem guanyar ni competir
però es policia no mos ha deixat partir.
Només volíem participar
i que es nins poguessin disfrutar

S’Organitzacio l’ha liada i la missa hem escoltada,
al batle hem cercat i a l’església s’ha amagat.
En Coca i na Mari hem trobat i gràcies a ells ho han arreglat.

El jurat no s’ha fixat que aquesta obra era de l’any passat i així i tot ha guanyat…

  • Don Jeroni Galmés (Jeroni Pamboli que li diríem per aquí) va arribar, va xerrar i va agitar totes les mets benestants del poble de Sant Llorenç. Ben atxerevit, va aportar arguments sòlids per posar en dubte alguna de les nostres creences, fins al punt que des del públic  al final li demanaren que tornàs a repetir conferència, però aquest pic sobre aquestes pseudociències (no vos enfadeu, ell així les anomena) que ara tant s’han posat de moda: homeopatia, astres… No sé si ho farà, però m’han dit que molts ja han deixat anar aquestes “misterioses ciències” per tornar a abraçar, de nou, la Santa Mare Església. I és que la gent, senyors, necessita creure…

Però el més content amb tot això és mestre Robí. La conferència d’en Jeroni ni li anava  i li venia, però les males veus diuen que l’endemà al matí es va trobar una llarga coa davant la seva tenda de gent que volia comprar productes d’esquitxar químics de tota la vida. Ell que ja els havia mig retirat… Jeroni no tens empena!

  • Vaja una mala barrina això de Podemos… almanco a nivell de Mallorca. Que si volien renovar la política, llevar la corrupció, ser més oberts… i resulta que en pocs mesos ja s’han posat a l’alçada de la resta. Tot un rècord, sí senyor. N’hi ha per comprar i vendre: intrigues de palau, acusacions mútues, gravacions secretes, el nyarro del Parlament…
No crec que precisament veiem aquesta imatge pel Parlament de Mallorca...

No crec que precisament veiem aquesta imatge pel Parlament de Mallorca…

 

  • Sovint celebram gestes esportives, títols, fama… de la gent llorencina, però no estaria de més celebrar també quan algú el fan doctor. No està gens malament, no?

Ho dic pel petit dels Mestre que fa poc va ser designat doctor en la branca de Telecomunicacions. Segur que Card.cat algun dia l’enxampa per fer-lo xerrar a les seves conferències.

I jo que li deia “Mestrillo petit” , ara li hauré de dir “Don Mestre”. M’ho tenc ben merescut…

En Mestre. A partir d'ara "Don Mestre"

En Mestre. A partir d’ara “Don Mestre”

4 pensaments a “Reflexions dominicals

  1. Que la fina i desenfadada ironia no ens embulli…no vaig entendre que el Dr. Galmés suggerís, en cap moment, l’ús indiscriminat de productes químics a l’agricultura. Que una cosa deu ser aplicar els coneixements científics i altra, ben diferent, l’ús del desconeixement a conveniència.

    • Uei… no me malinterpreteu. El que intentava dir (i sempre des de la distància irònica) és que en Jeroni va tombar el terme quasi “angelical” d’ecològic i la gent, decebuda, va tornar a recórrer a l’esquitxar abusiu d’antany (no que ell ho suggerís).
      A més, Guillem, no en facis gaire de cas que com diu al principi de l’escrit tot són cadufos, i cadufos són el que són…

  2. M’he perdut dins la ironia, però si és mínimament cert que “la gent, decebuda, va tornar a recórrer a l’esquitxar abusiu d’antany”, suposarà el major fracàs com a divulgador, com per fer-s’ho mirar.
    Salutacions des de Xile.

    • I jo que me pensava no era un autor difícil…
      Jeroni pots dormir traqnuil, aquí, a Xile o a Greonlàndia… Només es tracta d’un joc literari…
      Disculpau si amb la meva ironia he distorsionat en excés la realitat, no n’era la intenció.

Respon a Guillem Pont Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.