Una de llibres: La força de les paraules

El joc que proposen els autors es senzill: Tens una carta o un escrit recent? Et fa ganes escriure la teva biografia o un passatge viscut en un foli?. Si és així perfecte!. Fes-ho.
Una vegada fet, compta les paraules positives i negatives que hi trobis…

Aquestes paraules positives: alegria, feliç, animada, entussiasta, il·lusionada, orgull, somriure, riure… I també les negatives: por, esglai, fàstic, despreci, vergonya, enfado…
condicionen la teva manera de mirar la vida i el mon. Es la proposta de Castellanos/Yoldi/Hidalgo a “La ciencia del lenguaje positivo”

2 comentaris a “Una de llibres: La força de les paraules

  1. En el cas de Salvador Galmés, idò, tenia aquesta visió negativa de la vida (les seves històries sempre són tràgiques, dures…) o simplement seguia la moda del moment (el ruralisme modernista)?

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  2. Gràcies Pau. Les teves preguntes em porten a la reflexió.
    Cert és que els escriptors solen posar-se en pells alienes quan treballen relats de creació, i que, per tant. els següents comentaris no deixen de ser suposicions ersonals:
    -No ens podem alliberar de l’entorn i de les modes que aquest imposa. Ens afecta a l’inconscient. Es així que el que anomenes “moda del moment” també l’afectava, a l’hora de triar i enfocar els temes. També resulta cert que a l’hora de les descripcions tots acostumam a fer referència a situacions, persones, experiències…properes i conegudes.
    – També resulta cert que, malgrat les camises que ens posam a l’hora fer determinades feines, o l’aplicació d’àrdues disfressedores, en el fons sempre en surt l’ésser.
    – En el cas de Galmés, a més, tenim evidències clares de desànim, aïllament i desorientació vers el sentit de la feina fet, en la contundent carta que envià al seu amic, el Pare Ginard d’Artà.
    – Si aplicam el contingut del llibre de Castellanos a la narrativa de Galmés haurem d’acceptar que no es pot deslligar l’ésser i el caràcter personal, de l’obra que hom produeix. Es dóna interconnexió entre l’estat anímic i els mots usats: Potser s’entristia al descriure coses tristes; potser escrivia coses tristes perquè vivia moments emocionalment baixos. Encara que, també hi cap la possibilitats que adoptàs un posicionament didàctic, de confrontació, amb altres maneres de mostrar el seu mon.

    Aquesta reflexió que has suggerit em porta a una altra: si moltes vegades tenim dificultats per aclarir el nostre propi pensar i sentir, i comptant amb la feina de les neurones mirall, ¿com podem arribar al pensar, sentir i actuar d’una altra persona?

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada