Antoni Soler Martorell, un pistoler llorencí (IV)

Davant la situació gairebé de guerra en què es trobava Barcelona, el governador Julio Amado va proposar que es formàs una comissió mixta entre el govern, la patronal i els sindicats, aquests darrers representats per Salvador Seguí, el Noi del Sucre, secretari general de la CNT (que posteriorment seria assassinat, el 10 de març de 1923). Se celebraren diverses reunions el novembre de 1919, però ni la patronal estava disposada a flexibilitzar la seva postura i readmetre els acomiadats, ni Seguí va poder controlar els sindicalistes més radicals, per la qual cosa es va disoldre la comissió sense arribar a cap acord[1]. Llavors, la patronal va posar la banda de Soler –coneguda com la Banda negra– en mans d’un personatge sinistre que ja hi estava relacionat d’abans, el baró König.

 

Baron KöningEl Baró König

Friedrich-Rudolf Stallmann era un alemany que de jove es va dedicar al negoci del joc i que va esdevenir un dels estafadors més perseguits del seu temps, tant per Sudamèrica com per Europa. Durant la I Guerra Mundial va esser un espia alemany de certa rellevància, que tenia la seva base en el casino de Fuenterrabía, a Euskadi, des d’on va passar a Barcelona i començà a relacionar-se amb Bravo Portillo.

Un dels seus primers actes com a màxim responsable de la Banda negra, per intentar desestabilizar encara més la situació a favor de la patronal, va esser ordenar a Soler que posàs una bomba, el 24 de novembre de 1919, a la capitania militar, seu del governador Milans del Bosch, pretenint fer creure que havien estat els anarquistes. Milans va treure al carrer les forces de seguretat, vint-i-cinc mil obrers de la construcció es posaren en vaga, la patronal va tornar decretar un lock out que va deixar sense feina cent cinquanta mil obrers i la violència continuà pels carrers de Barcelona.

Vegem el que assenyalen alguns documents de l’època: “24 de noviembre de 1919. El barón de Koenning, que ha tomado el relevo de Portillo, ordena al pistolero “El Mallorquín” colocar una bomba en Capitanía, para acusar después a los cenetistas”[2].

En relación con el suceso de ayer en la Ronda de San Antonio, me dan detalles que completan la versión que telefoneé ya de madrugada y que lo presentan bajo un aspecto bastante extraño.
La agresión partió, según parece, de algunos sindicalistas que comenzaron a disparar, no sobre un obrero panadero, sinó contra Antonio Soler, álias “el Mallorquín”, que pasaba por allí con otros individuos de los que forman la policía particular que dirige un tal barón de Koening. Una casualidad verdaderamente sorprendente. Este barón de Koening se hallaba sentado en la terraza de un bar inmediato al lugar del suceso, y así pudo desde los primeros instantes tomar parte en el tiroteo. Tanto el barón de Koening como el individuo apodado “el Mallorquín” han sido ya agredidos en otra ocasión, resultando ileso el primero y el otro herido.
De este hecho, pues, bien se comprende que no se trata de una agresión a un obrero, sinó una colisión entre sindicalistas y policías particulares; de un episodio más, por tanto, de la lucha a muerte entablada entre el bando que dirigía Bravo Portillo y los sindicalistas.
El obrero panadero Torres, que resultó herido, y contra el cual se supuso en un principio que se dirigia la agresión, iba, según parece, acompañando al “Mallorquín”.
[…][3]

“El 17 de maig de 1920, la banda de Köning, encapçalada pel “Mallorquín”, intentà recuperar prestigi i treure de la Plaça del Pes de la Palla els membres de la CNT, provocant un fort enfrontament que hi va fer intervenir la policia. Aquest fet va motivar que Eduardo Dato expulsàs d’Espanya el Baró König i fes detenir Epifani Casas i Angel Fernández; Antoni Soler va fugir a Amèrica”[4]. L’any següent, el 8 de març de 1921, Eduardo Dato seria assasinat en un atemptat perpetrat per tres anarquistes catalans des d’un sidecar en marxa, an la Porta d’Alcalá de Madrid.

(A la fotografia, Rudolf Stallmann, el Baró König)

(Continuarà)

[1] Antonio Soler…, ibid, p. 198
[2] Cronología de la exposición “Efervescència social dels anys 20. Barcelona 1917-1923”, Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, Barcelona, 1998, https://manelaisa.com
[3] ABC, 30-IV-1920
[4] Manel Aisa Pàmpols, Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, Barcelona, 1999

3 pensaments a “Antoni Soler Martorell, un pistoler llorencí (IV)

  1. Hola! Et recomano el llibre de León-Ignacio: Los años del pistolerismo editat a Planeta el 1981. Dedica bona part de la narració al “Mallorquí”. Gràcies per la informació que poses a les xarxes!

Respon a manelaisa Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.