Flor de Card 45 (I)

Aquest mes fa 45 anys que es va publicar el primer número de la revista Flor de Card, iniciant així la premsa local en el nostre poble, una premsa que ha tengut continuïtat, a partir de la primavera del 2011, amb la creació de la publicació digital Card.cat. És evident que de llavors ençà ha plogut molt i que les inquietuds dels llorencins han canviat com de la nit al dia, però per ventura no estaria malament recordar quines eren aquelles inquietuds, quan la dictadura franquista tirava les darreres coces i quan encara no havíem sentit parlar d’ordinadors personals, telèfons mòbils, internet o xarxes socials, per només posar alguns exemples. Així que, si m’ho permeteu, cada mes faré un article sobre els temes que consideri més interessants inclosos a la revista Flor de Card durant tot un any, començant pel primer, 1972.

FLOR DE CARD, 1972

Abans de començar diré quatre coses referides a la tècnica: La primera revista tenia 13 pàgines i la darrera del mateix any, 22, totes impreses a una sola cara i a un sol color, tot i que utilitzàvem folis de diversos colors suaus per fer-la un poc més atractiva (blanc, groc, fúcsia, verd, blau i beige). Els dibuixos estaven fets a mà i tota l’edició l’elaboràvem nosaltres mateixos a la segona planta de l’Ajuntament: la redacció i picat dels articles, la maquetació, les il·lustracions, la tirada i l’enquadernació. En els crèdits no hi figura qui era el director, encara que en Guillem Pont en va fer les funcions durant els gairebé tres anys i mig que va durar la primera fase (o cinc, si hi comptam l’any i mig en què, tot i no sortir al carrer, recopilàvem el “Batec” –una secció que es limitava a recollir els esdeveniments més importants que anaven succeint en el poble– i que més tard publicàrem en dues revistes de tirada reduïda). La primera revista només comptava amb un 15’3% d’articles en català, probablement degut al fet de què encara no en sabíem gaire, percentatge que va arribar al 47’7% a la corresponent al mes de desembre. Quant als col·laboradors, la primera revista la feren entre 15 joves i a la darrera de l’any ja arribaren als 25.

Dels continguts se’m fa complicat fer-ne un resum, perquè era tan ampla i variada la temàtica que gairebé ho tocava tot, probablement perquè era el butlletí informatiu del Club Card i aquesta agrupació juvenil havia nascut amb la il·lusió d’abastar una oferta integral als joves de Sant Llorenç. Així, cada número incloïa les activitats del Card: conferències, excursions, novetats a la biblioteca, campionats de ping-pong, cinefòrum, concursos de dibuix, de plantes, de redacció, de fotografia, de postals de Nadal…, gimcanes, recorreguts incògnits, campaments, teatre, presentacions de llibres, cavalcada dels Reis, tornejos d’escacs, misses cantades… És a dir, una explosió d’activitats que aborronava, en un poble que no hi estava avesat, després de 36 anys de franquisme i de control de la cultura per part de les institucions; em sembla recordar que algun any va arribar al promig d’una cada quatre dies.

Però Flor de Card no es limitava a esser el butlletí informatiu del club i ja des del primer moment va tenir vocació de premsa local en el sentit més ampli; de fet, no es distribuïa només entre els socis, sinó que estava a l’abast de tot el qui la vulgués comprar a en Sebastià Llull “Relles”, que era el que la repartia. O sigui, que, a més de les activitats del Club Card, la revista tenia marcades tres vocacions fonamentals: proporcionar un mitjà on tot el llorencí que vulgués es pogués expressar lliurement; esser un focus de cultura mitjançant comentaris de llibres (Janer Manila, Giovanni Papini, Jesús Torbado, Guillem Frontera, Ortega y Gasset, Jaume Santandreu…), d’humoristes (Perich, Carandell, Mingote, Quique, Chumy Chúmez, Máximo, l’Ignorància…), poemes (Costa i Llobera, Maria Antònia Salvà, Pere Orpí, Llorenç Moyà), cançons (Raimon, Serrat, Maria del Mar Bonet…), activitats de l’escola i articles sobre l’educació, entrevistes a personatges externs de renom (Calatayud, Noë) i locals (el batle, el president del Cardassar, un cassiner…), biografies de músics (Mozart, Beethoven); i, finalment, tenir una funció didàctica història del poble (don Martí Rosselló va començar a publicar periòdicament els seus Retales históricos), nombrosos articles sobre agricultura (control de diverses plagues, esment de la vinya, dels ametlers, com trasplantar arbres…). Tot això, repetesc, entre el febrer i el desembre de 1972.

Aquell any només hi va haver tres números que tenguessin Editorial i tots feien referència a la pròpia revista: el de febrer (presentació), el de novembre (esperant que el club seguís creixent i aconseguís superar els primers problemes de participació) i el de desembre (fent balanç del primer any), tots signats per Flor de Card i redactats per Guillem Pont.

Una de les pàgines que més polèmica va causar era la de “Punxades”, signada per Foc i fum (en realitat érem en Guillem i jo), que pretenia “denunciar”, entre cometes, algunes petites coses del municipi utilitzant la ironia. Eren tan infantils, aquelles denúncies, que amb els ulls d’avui sé cert que farien riure (síquies a Cala Millor, faroles apagades, funcionaris poc feiners, façanes sense referir, talls a l’electricitat, arbres de la placeta de l’Ajuntament arrabassats, lentitud a l’hora de reconstruir el pont del Camp Rodó…), però les autoritats d’aleshores no estaven avesades a què ningú qüestionàs res del que passava en el poble i, a la llarga, serviren de pretext –entre d’altres motius– per a què l’Ajuntament expulsàs el Club del local social. Però això és una altra història que va arribar anys més tard i de la qual no toca parlar-ne avui.

 

 

3 comentaris a “Flor de Card 45 (I)

  1. Peeeep una molt bona iniciativa. No sé si t,és molta feina o si no tens exemplars a l,abast però ja que féreu tanta feina d’il.lustració podries acompanyar l,article d’alguna fotografia de la revista?
    Si no ja està bé així.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada