Reflexions dominicals

Així com la Bíblia diu que “el sèptim dia descansà “, un servidor fa el mateix i adesiara engronsant-se des de la seva hamaca, aquest joiós rectangle de temps penjat del cel, esbossa una sèrie de pensaments i idees que després són transcrits en aquestes “reflexions dominicals” que ara teniu davant vostre.

I aquest és l’esbart  d’idees falagueres (o més bé cadufos) que aquesta setmana vos faig arribar: en Mateu Frau, àlies “Matad Fraude”; en Trump-Rajoy; les coses dels sopars de Quintos; la polèmica de Franco…

1) I començam amb un cadufo d’aquests que fan història. I aquest pic l’autor no som jo, sinó que el diari més llegit de Mallorca (no me demaneu per què), l’Última Hora. I és que anomenar al pobre Mateu Frau, regidor de Medi Ambient, “Matad Fraude” és una fisconada falaguera (a part de molt mala llet). Curiosament cap de les dues paraules són de sentit molt positiu que diríem. Mateuet que puces els has fet?

Enllaç a aquesta notícia enviat per Pep Lluís Brunet Soler: aquí. Des d’aquí gràcies per la col·laboració.

2) Resulta que, com informà l’incansable Tomàs Martínez, Francisco Franco (sí, “el caudillo”) és fill il·lustre adoptiu del poble de Sant Llorenç. Això només demostra dues coses: que qualsevol pot ser fill il·lustre adoptiu d’un poble (amb tots els respectes per qui sí s’ho mereixia realment) i que resulta una glòria efímera. En pots presumir un parell de setmanetes, però passats els anys ningú sap a qui se la va concedir. O almanco jo (i m’arriscaria a dir que la metiat del poble llorencí) desconeixia que teníem a tal pellerofa amb aquesta distinció.

Per cert, i encara xerrant del tema, en una setmana he vist que dos pobles, Sineu i Felanitx (enllaç), ha retirat la condecoració al “Generalísimo”. Es posarà a la moda el nostre ajuntament? Hi haurà a la fi uniformitat a la Sala en una votació?

3) Els sopars de Quintos donen per molt.  Te resitues amb gent que fa temps que no veus; te sorprens amb el que te conten alguns; xandoques un poc; i, com va ser en el darrer cas, descobreixes noves teories, curioses i interessants.  Com aquesta xalesta distinció entre empresaris i autònoms que se va esdevenir en el nostre darrer sopar:

  • Jo veig clara la diferència entre un autònom i un empresari.
  • Idò a la declaració de renda s’assenyalen igual, com a autònoms.
  • M’és igual, no és el mateix. Hi ha una sèrie de paràmetres que ho indiquen. Per exemple jo tenc clar que som autònom perquè en el sopar d’empresa som només un treballador  i jo.
  • Tu per exemple quants treballadors sou?
  • Uns deu.
  • Veus? Un empresari… Sopars d’empresa de deu persones ja és empresari clarament.
  • Ah, no… jo som un poc “xueta” i directament no faig sopars d’empresa.

L’altre s’aixeca i li dóna la mà.

    • Sí, senyor! Empresari, no; un senyor empresari!

4) Aquest Donald Trump està complint per ara totes les expectatives. Tant que el tenim fins  i tot en la sopa i, la veritat, ja arriba a assaciar. Que si als telenotícies, que si als programes humorístics (la seva perruca dóna per molt…), que si als debats radiofònics… Però curiosament una figura tan extrema com la seva a vegades no ens deixa veure el que tenim a ca nostra i fer més autocrítica. Ho dic perquè me van enviar un whatsapp (i això que no som gaire procliu a obrir aquest tipus d’arxius,,,) que fa pensar, salvant les distàncies que imposa l’humor  i la ironia, que nosaltres tampoc podem xerrar tant:

IMG-20170127-WA0000

2 comentaris a “Reflexions dominicals

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada