Què en trobau?

Antoni Font, un dels nostres lectors més actius, ens demana que ens facem ressò de la problemàtica de la plaga de Xylella que està afectant els arbres mallorquins.

Com ha arribat? Què podem fer? De veres haurem de sacrificar milers i milers d’arbres properament? Hi ha alguna solució menys dràstica?

Més informació de la plaga: enllaç

Comentau a través dels comentaris!

13 pensaments a “Què en trobau?

  1. En Montserrat, amb qui a vegades compartim taula de cafè, adesiara em recorda que amb una patata no poden fer arròs de peix. Quina xarxa d’investigadors deu tenir la Conselleria o el Ministeri d’Agricultura?. Mira quants d’anys fa que varen començar a morir ametlers per devers sa Torre Nova!. Primer ens sorprenem, després no feim res i posteriorment ens queixam donant la culpa als altres!. Idò!

    • Seguint amb el fil den Guillem… la xarxa d’investigadors que té la Conselleria és extremadament baixa, de fet, la més baixa de tot l’Estat, per golejada. No vull dir que el poc que tenen sigui dolent, al contrari, que gairebé no tenen res. Conseqüències d’un sistema que ha convertit el nostre país en un país d’hotelers i cambrers, de constructors d’allotjaments turístics i d’agricultors deficitaris que viuen de les subvencions.
      La majora dels arbres que cultivam a Mallorca són originàriament alòctons, introduits per l’home. Només és qüestió de temps i d’atzar que arribi una plaga, també alòctona, més o manco destructiva. Per evitar aquest problema, a moltes regions del Món es restringeix o prohibeix l’entrada de material vegetal o animal. A la UE, amb la lliure circulació de mercancies, es fa impossible aturar l’arribada d’aquestes plagues. Per resoldre el problema el que manca és apostar en recerca, innovació i professionalització del món agrari. Tal qual s’han resolt problemes semblants en èpoques passades, com la filoxera a la vinya.

  2. I els agricultors de la Península troben que ens hem de sacrificar per protegir-los a ells i arrabassar tots els arbres que enrevoltin els que estiguin malalts, amb un perímetre de 100 metres. Tants d’arbres els exportam que ens consideren un perill? Estan segurs que no són ells els qui ens han infectat a nosaltres? D’on duen les oliveres que sembren als xalets?També estan segurs que la xilella encara no ha arribat a la Península, o no ho han mirat? Som de les comunitats autònomes que tenim la pitjor balança fiscal i a les que manco inversions fa el Govern de Madrid: no està bé, ja, de sempre haver-se de sacrificar els mateixos? Tant la Conselleria com el Ministerio, s’havien posat a cercar solucions quan la xilella es va detectar a Itàlia?

    • Ben d’acord Josep, just són bons per rebre aquests, a l’hora d’ajudar just ajuden a caure. Només es pot tenir aquesta postura quan no t’importa gens la gent que viu aquí.

  3. El més important en aquest cas perquè no torni a passar és poder controlar l’entrada de vegetació i animals forans. L’estat no en té cap intenció i els mallorquins no tenim les competències, així que podeu estar segurs que no serà la darrera plaga que patirem.

  4. Que mos sacrifiquin a noltros per protegir-se ells que són mes importants en el negoci.

    Com diu Jeroni :la investigacio de la conselleria no te medis suficient,recordau que va
    passar amb la” llengua blava” de les ovelles,les illes es varen fer servir de barrera per la Peninsula,greu la cosa i sobre tot tenguent en compte que la investigacio va ser deficient i equivoada,les mesures ridícules i cares (no varen servir per res),no varen acertar ni per casualitat amb la causa,i per tant tampoc amb el remeis.

    Que mos faràn ara? aplicar el pla europeu d’erradicació amb un diagnóstics fets fora de Les Illes i sacrificant Les Illes…i sino …temps al temps.

    • No entenc ni idea si era la mateixa cosa o no (En el seu dia em varen dir que era “un fong que era a la terra i ara s’havia despert”), i a més, he après a ser desconfiat, a qüestionar-ho tot.
      El meu comentari anava en la direcció que el que determina la política no són tant les paraules, els discursos i les promeses… com les partides pressupostaries que es destinen a cada finalitat.
      I em sembla que l’agricultura, com l’ensenyament o la sanitat van curtes de pressupost de I+D

Respon a Antoni Font Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.