Coneixent en…Joan Antoni Salas Treballador Social

A vegades sabem molt poc sobre la vida de les persones que treballen per l’administració municipal i que sovint ens ajuden a solucionar tràmits burocràtics o ens arreglen els problemes.Aquest ha estat el meu cas amb en Joan Antoni Salas Rotger, que durant anys ha treballat al front dels serveis socials a la Delegació de sa Coma. En Joan Antoni ha demanat una excedència de dos anys per treballar a partir del dilluns dia 13, al front de l’Àrea de Benestar i Drets Socials de l’Ajuntament de Palma.
427454_334790399893445_1628841868_n
Hola Joan Antoni, en primer lloc enhorabona pel teu nou treball al front de l’Àrea de Benestar i Detrets Socials de l’Ajuntament de Palma. Abans de parlar del nou treball m’agradaria saber un poc més de la teva vida.
Gràcies Magdalena, i pregunta el que vulguis.
Contem un poc la teva vida, on vares néixer?
Vaig néixer a Palma el 1962, però prest vaig anar a viure a s’Arenal, mon pare era treballador de l’hostaleria i sempre he dit que som d’aquell indret. Vaig créixer bàsicament amb gent que venia de la península a treballar a l’hostaleria, i vaig ésser testimoni de la precarietat de les seves condicions de vida, habitatges en males condicions, nins de 12 anys que deixaven els estudis per entrar en el mercat laboral, un barri sense equipaments socials ni educatius. Això en va fer prendre consciència que no tothom té les mateixes oportunitats i calia treballar per millorar aquell barri.
I què feres per posar-hi remei?
Aviat vàrem organitzar l’Associació de Veïnats i treballarem en aquest sentit. Posteriorment als 24 anys vaig entrar a militar en el PSM per seguir treball des de la vessant política. En aquells moments era delegat sindical de CC.OO i posteriorment amb altres companys vàrem fundar el Sindicat de Treballadors de les Illes Balears, que es va acabar fundant amb l’STEI.
A quina edat començares a fer feina i quan feres els teus estudis?
Vaig començar a fer feina als 17 anys i vaig poder estudiar Treball Social durant les temporades d’hivern quan els hotels estaven tancats i estava a l’atur.
Quin temps fa que treballes a l’Ajuntament de Sant Llorenç?
El 1988 va sortir la Plaça de Treballador Social a Sant Llorenç i no ho vaig dubtar, no hi havia massa voluntaris per venir a treballar aquí, en general la gent volia treballar a Palma on hi havia moltes més oportunitats. Per tant enguany farà 29 anys que estic a l’Ajuntament.
Quin temps has estat a sa Coma?
El 2004 vaig tornar d’una excedència i l’Ajuntament en va proposar posar en marxa la UTS de sa Coma, a Sant Llorenç ja estava ben cobert per altres professionals, me va semblar una bona idea, sa Coma era evident que era una zona que necessitava recursos socials i que seria un nucli urbà en expansió, valia la pena planificar uns bon serveis. Bé la meva plaça és funcionari a l’Ajuntament, ara som responsable de la UTS de sa Coma i de Centres de Dia. Però amb l’equip tècnic ens anem distribuint en funció de les necessitats socials.
Per poc temps dilluns s’acaba. Com era el dia a dia del teu treball a sa Coma?
Ho explicaré en present. En concret a sa Coma treballam en equip amb na Marta, l’educadora, destinam un temps a la setmana a l’atenció de casos de famílies, entrevistes, visites domiciliàries, acompanyaments, seguiments,… un altre part el dedicam a programes, inserció per immigrants, famílies monomarentals, escola de pares, i quan ens queda temps intentam coordinar-nos amb les escoles, amb els metges i infermeres, amb la policia, i amb altres recursos comarcals, Deixalles, Dignitat i Feina, Estel de Llevant, Aproscom,…un cop cada 15 dies ens coordinam amb l’equip de sant Llorenç, de manera que podem dur una acció homogènia en tot el municipi, sense perjudici que fer el seguiment dels centres de dia, gràcies que estan ben coberts amb bons professionals. Aquesta és bàsicament la feina.DSCF6735A més dels immigrants hi ha gent mallorquina que demana ajuda?
Les memòries del departament de Serveis Socials són clares, la majoria d’usuaris són famílies del municipi de Sant Llorenç, Per una banda tenim dos nuclis tradicionals Sant Llorenç i Son Carrió que tenen una població major que s’ha d’atendre, però també hi ha famílies amb les seves necessitats, que gràcies a la xarxa familiar i social tenen moltes necessitats cobertes, però en la zona costanera tenim moltes famílies sense aquest suport de les xarxes familiars i és aquí quan es fan més necessaris els serveis socials. Amb els immigrants treballam la seva inserció social, un dia han de tenir les mateixes oportunitats que la resta de residents, però s’han de formar i han de conèixer la comunitat on viuen de manera que aquest objectiu sigui una realitat.

Quines són les ajudes més sol·licitades?

El suport a famílies, vivim en una societat molt complexa, no sempre hi ha treball en condicions per tothom, hi ha manca de recursos formatius i socials, hi ha poc temps per atendre els infants i les persones majors, tot això a vegades esdevé conflictes familiars que s’han d’atendre, a través de la capacitació dels pares, prevenint l’absentisme escolar, moderant els conflictes en separacions, donant suport a les famílies monomarentals. Evidentment també ens trobam amb necessitats de cobertura bàsica, lloguer, electricitat, aliments, però quantitativament no són la majoria.
Com va sorgir l’oportunitat d’estar al front dels serveis socials de Palma?
La Regidora de Benestar i Drets Socials, Mercè Borràs coneix la meva trajectòria i vol donar un impuls a l’atenció primària i va pensar que algú que fa tants d’anys que hi treballa podria ésser una bona aposta.
Què t’agradaria aconseguir al nou treball?
Jo part de la premissa que la Llei per a la sostenibilitat i racionalitat de les Administracions Locals, que inicialment pretenia llevar competències als municipis, no s’ha pogut implementar atès la seva ambigüitat, per altra banda la crisi a fet visualitzar més que mai que els serveis socials d’atenció primària són els que han donat la cara davant el patiment de moltes famílies, per tant, davant aquesta equació, al contrari del que pretenia aquesta llei s’ha de potenciar les estructures de l’Atenció Primària, això vol dir apropar-se als ciutadans, fer-los més accessibles, fer-los més eficients, en definitiva modernitzar-los. Ens trobam amb una normativa confusa, lleis estatals, autonòmiques, competències divergents i no hem de permetre que aquesta situació sigui utilitzat per afeblir els serveis socials.

Hem parlat de la teva vida i feina, Joan Antoni, però vull saber un poquet més . Ets fadrí, casat?.
Faltaria més, Magdalena, casat des de l’any 2004 la meva dona nom Maria Teresa, tenim dues filles Marina de 11 anys i Aina de 8. Tots dos som de Palma. Però decidirem anar a viure a Montuïri per criar les nostres filles i la veritat és que ens hi trobam molt bé.
DSCF6729
Moltes gràcies Joan Antoni, i ara si ets tan amable i ens contestes el clàssic… Coneixent en…ens acabarem d’assabentar de les teves aficions i del que t’agrada.

Nom complet: Joan Antoni Salas Rotger
Malnom: cap.
Estudis: Diplomat en Treball Social i Postgrau en Direcció gestió de Serveis Socials
Professió: Treballador Social
1. Amb quin personatge (històric, ciència ficció, actual…) et quedes?
Joanot Colom, capità dels agermanats
2. Quina és la qualitat que més valores en una persona?
Honestedat
3. La teva major afició?
L’elaboració de vi.
4. On i quan et sents feliç?
A Montuïri amb la meva família
5. Què no perdonaries?
No som ningú per perdonar ni deixar de fer-ho, cadascú ha d’ésser honest amb la seva consciència.
6. Quin creus que ha estat el teu major mèrit?
Treballar des dels 17 anys, aprens a valorar el que tens.
7. De quin color et veus?
Roig.
8. Quin és el darrer llibre que has llegit?
El triangle dramàtic de Karpman, t’ajuda a deixar el victimisme, si qualque moment pots pensar que és útil.
9. Un programa de TV.
Canal 324
10. Una cançó (i artista).
Viatge a Itaca, de Lluís Llac
11. Per posar-te un defecte…
despistadíssim
12. I una virtut?
Passió a la vida
13. Quina és la teva meta?
Cap, com el viatge cap a Itaca, allò important és el camí, aprendre cada dia i aportar cada dia.
14. Quines experiències consideres que t’han marcat de forma singular?
Ser pare, m’ha ajudat a entendre molt millor les coses.
15.- El teu moment estel·lar o de plenitud?
Supòs que està encara per arribar, de totes maneres tampoc l’esper.
16. La teva major frustració.
No me’n recordo, som capaç de superar les derrotes.
17. Llepolia o plat preferit?
Qualsevol arròs, brut, sec, a la cubana,…
18 Pel que coneixes, què hi falta al municipi de Sant Llorenç?
El retorn del tren. Aviat.
19. Què hi sobra?
Res,el què té és el que la seva gent ha creat i s’ha de respectar.
20. A quin racó del teu poble o ciutat et trobes més a gust?
M’agrada on la gent es relaciona, la plaça els dies de festa, el bars després del partit de futbol, el forn de bon matí,…
21. Una frase, idea o pensament final…
”cada un segons la seva capacitat, a cada un segons la seva necessitat”, crec que ho deia en Marx

Deixa un comentari