Estic totalment d’acord amb el que han dit les jutgesses i el fiscal del cas Nóos en relació a Iñaki Urdangarín: No hi ha el més mínim risc de què fugi.
On ha d’anar que el tractin millor que aquí? Quin país trobaria on, després d’esser condemnat a sis anys i mig de presó per prevaricació, frau a l’Administració, tràfic d’influències i delictes contra la Hisenda Pública, el deixassin viure a l’estranger sense cap tipus de fiança fins que el Tribunal Suprem ratifiqui la sentència?
I si aquest Tribunal fa alguna cosa semblant a la que va fer amb Jaume Matas, que dels 6 anys de condemna els hi va rebaixar a només 9 mesos, podria esser ben bé que no arribàs a posar mai cap peu dins la presó.
Ha duit sort, n’Urdangarín, perquè si s’hagués dedicat a l’espectacle de les teresetes (com els que representaren La bruja y don Cristóbal) o a escriure cançons (com la de Valtonyc), per ventura no li hauria anat tan bé.
Afinat comentari.
S’assenyala per cosa certa que, si es repeteix molt i des de diverses instàncies una mateixa mentida aquesta s’arriba a convertir en una “veritat”. Segurament allò de que “la justícia és igual per a tots” necessitarà repetir-se moltes i moltes més vegades…
S’assenyala per cosa certa que, si es repeteix molt i des de diverses instàncies una mateixa mentida aquesta s’arriba a convertir en una “veritat”
Això passa només si la imbecilitat és infinita,que ho es.Una mentida sempre es mentida.
El Roto ja ho va dir: “Pot ser que la justícia sigui igual per a tots; les sentències, no”.