Reflexions dominicals

Així com la Bíblia diu que “el sèptim dia descansà “, un servidor fa el mateix i adesiara engronsant-se des de la seva hamaca, aquest joiós rectangle de temps penjat del cel, esbossa una sèrie de pensaments i idees que després són transcrits en aquestes “reflexions dominicals” que ara teniu davant vostre.
I aquest és l’esbart  d’idees falagueres (o més bé cadufos) que aquesta setmana vos faig arribar: les reivindicacions dels diferents pobles del nostre municipi; les betcollades entre els dos aspirants a dominar el PP balear; el Barça i el Madrid i el que representen; la crisi esportiva del Cardassar; l’esdeveniment històric dels Malalts a Barcelona (amb fotos i un vídeo èpic inclòs).

Abans de començar, però, he de reconèixer que molt dominicals no són aquest pic aquestes reflexions. I és que com sabeu aquest cap de setmana hem tengut problemes tècnics i he hagut de posposar-ne la publicació. Però amb reatard i tot no deixen de ser reflexions endiumenjades o, si ho voleu dir d’una altra manera, coverbos d’una ment malaltissa. Au idò, comencem :

  1. Tenc la sort de poder trascar habitualment  pels tres racons que conformen el nostre municipi (Sant Llorenç, per família i amics i perquè és on visc; Sa Coma, d’on pertany la meva dona i sogres; i Son Carrió, d’on és la colla de la meva dona i ara també meva) i he de dir que és curiós el món dels pobles. Per Sant Llorenç ens queixam que no tenim un parc gros i espaiós com el de Son Carrió o que la Policia és a Sa Coma; els de Son Carrió que no tenen res de cultura (ni Espai 36 ni sa Màniga) i un poliesportiu prehistòric; els de Sa Coma que ells s’han de menjar la depuradora, amb l’olor i el renou corresponent, i que hi ha massa trànsit concentrat per així afavorir els hotels mentre a Son Carrió i Sant Llorenç fan per a vianants algunes zones.

I és que ja ho diuen que no plou sempre a gust de tothom. Quin estiramuixell que tenen endavant els nostres polítics… no voldria estar a la seva pell!

2.Fisconada per aquí, fisconada per allà… no aturen els bons de José Ramón Bauzá i Biel Company per obtenir el lideratge del PP balear. L’urbà, l’espanyolet, l’engominat… contra el pagès, el mallorquinot, el campetxano… El duel està servit! A qui deu donar suport, per cert,  el nostre PP local? S’accepten messions! I ja que pegam fort, la porra també pot incloure el PSIB llorencí. Qui deuen defensar en Pep Gall, na Maria Pastera i companyia?  En Pedro Sánchez, Patxi López,  Susana Diáz o directament el qui designi n’Armengol?

Quins dos confits...

Quins dos confits…

3.Un bon amic meu, savi ell, em va dir una frase lapidària fa unes setmanes: “El Barça d’aquesta dècada serà recordat pel toc i el joc sublim; el Madrid pels gols al darrer minut de Sergio Ramos a pilota aturada. Ja sé que són els mateixos títols, però, a vegades, una imatge ho diu tot”. He de dir que això m’ho va dir abans de la miraculosa remuntada del Barça de l’altre dia contra el PSG amb tres gols en els darrers deu minuts (al més pur estil Reial Madrid que diríem). Així que si el veig li demanaré si encara opina el mateix o si en el fons tot eren boballes.

4.Encara que el nostre cronista esportiu, en Tolo Pocholo, discret ell, ho obviï, el Cardassar està de cada pic més a prop de l’abisme. O almanco jo cada setmana que mir la taula classificatòria el veig més enrere. I la veritat… no sé si els futbolers suportarem un descens del Carde i el Mallorca la mateixa temporada. Escarrufa es pensar-ho…

5.Un esdeveniment històric. Només així es pot qualificar la gesta dels Malalts a la marató de Barcelona de 42 quilòmetres. Després de recórrer totes les camades del poble, les muntanyes de l’illa, inventar-se la neu torrada… els Malalts han anat a brunir a la Ciutat Comtal i han  deixat ben alt el nom de Sant Llorenç. Admireu algunes imatges de la gesta:

Un comentari a part es mereix mestre Lluc. Un home amb ADN Quina (sí, la mateixa nissaga que va consagrar en Guillem Pelleta com, irònicament,  en Veloç en el món del futbol; i els seus fills com, ara ja sense ironia,  en Lento i es Germà des Lento en el microcosmos futboler del VB) va ser capaç de recórrer tota la marató tot solet i amb les seves pròpies cames (està pendent, això sí, de l’ inestimable control antidopping). Esper senyora Antònia Fil, regidora d’Esports,  que davant una gesta heroica com aquesta ja tengui  preparada una medalla d’honor per al nostre ídol.

Per acabar us deix el vídeo de la seva arribada. Admirau, sobretot, més enllà del seu triomfal pas per meta (somrient, com si res, ell…), la cridòria i la gresca dels seus més acèrrims admiradors. Ni en el gol de Sergi Roberto de l’altre dia contra el PSG, tu…

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada