Guillem Llinàs i Bartomeu Duran: dos maçons llorencins (I)

La Maçoneria[1]

Segons el Diccionari català-valencià-balear, la maçoneria (o francmaçoneria, on el prefix franc fa referència a lliure, no a francès) és una “associació secreta –ells prefereixen utilitzar la paraula discreta en lloc de secreta– de persones unides amb propòsits fraternals progressistes i racionalistes, i que usa com emblemes certs instruments de l’ofici de mestres de cases, com l’escaire i el nivell“. Etimològicament, diu sant Isidor de Sevilla, que els treballadors de la construcció s’anomenaven machionis (picapedrers)  perquè utilitzaven machinas (bastimentes) per construir les parets. D’aquesta paraula machio deriven els termes maçón (francès), masón (castellà) o maçó (català).

Hi ha moltes teories sobre els seus orígens, que solen començar per Hermes Trisgemist –un sobirà de Tebes– i passen pels croats i els templers, però la més acceptada els situa en els gremis medievals, sobretot en els constructors de catedrals, que guardaven en secret els seus coneixements i es reunien a uns llocs que anomenaven lògies.

La primera associació maçònica moderna fou la Gran Lògia d’Edimburg, en el segle XVII, que el segle següent, concretament el 24 de juny de 1717, es veuria consolidada amb la fundació de la Gran Lògia d’Anglaterra, que sis anys més tard publicaria unes normes conegudes com les Constitucions d’Anderson, on s’establiren els principis bàsics de la maçoneria, entre els quals hi ha el perfeccionament cultural i moral dels seus membres i la defensa de la dignitat humana, la solidaritat i la fraternitat.

La llista de personatges famosos que han pertangut a la Maçoneria és immensa i no cal reproduir-la aquí, però així i tot n’esmentaré alguns: Napoleó, Mozart, Simón Bolívar, Salvador Allende, Voltaire, Abraham Lincoln, Winston Churchill, Roosevelt, Cantinflas, Rubén Darío, Arthur Conan Doyle, Rudyard Kipling, Goethe…

La Maçoneria a Mallorca

Tot que el 1864 alguns mallorquins intentaren la fundació de la lògia Fraternitat, no fou fins el 1873 que es va crear la primera lògia a Mallorca, que anomenaren Primera Llum, la qual va tenir una gran difusió durant el darrer quart del segle XIX i fou la llavor d’on sortiren diverses lògies més, la majoria a Palma (Reforma, Prudéncia, Caritat…), encara que també hi ha dades d’agrupacions maçòniques a Llucmajor (Fraternitat) i Manacor (Raó). Tot i que no es disposi de dades precises, es calcula que en el darrer quart del segle XIX, a les Illes –sobretot a les grans ciutats, ja que la Maçoneria era eminentment urbana– hi havia entre dos-cents i tres-cents maçons, gairebé la meitat dels quals pertanyien a la lògia Primera Llum. A finals del segle, com a la resta de l’Estat, gairebé va desaparèixer de les Illes, en part per les campanyes en contra que en va fer l’Església Catòlica, que va provocar el rebuig d’amplis sectors de la societat, en part per una certa decepció de l’ideal maçònic i en part per l’efecte sobre la població de les guerres colonials.

Segons Sanllorente, la Maçoneria balear, en el segle XX, es pot dividir en dues etapes. La primera va del 1900 al 1921 i comptava amb dos sectors: el del Gran Orient Espanyol, d’àmbit estatal i el de la Gran Lògia Simbòlica Regional Catalano Balear, que posteriorment es transformaria en la Gran Lògia Espanyola. La segona etapa abasta del 1921 al 1936, en què la Maçoneria fou prohibida pel règim franquista i aconseguí el màxim esplendor en el primer bienni republicà.

Durant aquesta segona etapa hi va haver dues lògies: la Renovació (1921-1928), que només va arribar a comptar amb 39 maçons i la Pitàgores (1932-1936), a la qual hi estaven afiliats els llorencins Guillem Llinàs Riera i Bartomeu Duran Caldentey.

Sembla que la ideologia de la majoria del seus membres era el republicanisme de centre i de centre-esquerra, amb un fort component d’anticlericalisme, que va arribar al punt de sol·licitar al batle i al governador que retirassin els noms de sants dels carrers de Palma, que es limitàs l’ús de les campanes de les esglésies i que les extremauncions es transportassin en cotxes tancats.

Imatges: Una interpretació de l’escut d’armes de la Gran Lògia Unida d’Anglaterra i alguns símbols maçònics a l’exterior de l’església de Santa Eulàlia, a Palma

[1] Les dades generals sobre la Maçoneria s’han extret de dos llibres del mateix autor, Francisco Sanllorente Barragán. El primer és: La Maçoneria a les Illes Balears (1836-1936), Documenta Balear, 1998; el segon: La Masonería en las Islas Baleares (1800-1940), Miquel Font, editor, 1999. També, del mateix autor, s’ha consultat La causa militar 1305/1936 contra la Masonería mallorquina, Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d’estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, p. 139-158

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada