Interessat reunió informativa del vicepresident Biel Barceló sobre la «Llei de lloguer Turístic»

El passat dilluns dia 13 de març, l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar va organitzar una reunió informativa sobre la nova «Llei de lloguer Turístic», per tal de resoldre els dubtes i preguntes sobre la nova llei. Presentà l’acte el batle Mateu Puigrós, el qual va agrair l’assistència del vicepresident i conseller d’Innovació, Recerca i Turisme Sr. Biel Barceló, per explicar als interessats la nova «Llei de lloguer Turístic».
L’Espai 36 s’ompli d’un nombrós públic expectant que va escoltar atentament les explicacions sobre la nova llei. El conseller va estar acompanyat del seu Assessor Tècnic de Turisme, el llorencí Antoni Sansó, bon coneixedor de la problemàtica turística.
Durant mitja hora el conseller va anar explicant el principals eixos de la nova llei que haurà d’esser aprovada pel Parlament.
Arribat el torn de dubtes i preguntes per part del públic assistent, hi ha haver molta participació, i les preguntes es perllongaren durant una hora. El conseller va respondre a les preguntes que afecten políticament a la nova llei, i el Sr. Sansó com a tècnic anava responent la part tècnica aclarint els dubtes del públic que va agrair la presencia del conseller Biel Barceló amb una forta ovació.
PRESENTACIÓ DEL PROJECTE DE LA NOVA LLEI PER PART DEL VICEPRESIDENT I CONSELLER BIEL BARCELÓ
Hem d’afrontar el difícil debat de quins són els límits de la nostra capacitat de càrrega humana i establir un sostre al total de places turístiques de les Illes.
El Govern ha d’exercir amb responsabilitat les competències que li són pròpies en matèria de turisme, i regular una activitat, la comercialització d’estades turístiques en habitatges, de manera que s’afavoreixi l’interès general i garantint uns mínims de qualitat per oferir uns servei adequat als consumidors. I al mateix temps ha d’implicar les administracions que exerceixen les competències en matèria d’ordenació del territori i d’urbanisme. A més la realitat per illes és absolutament diferent, per tant és molt difícil que la Llei trobi una solució única adaptada a cada situació.
D’altra banda, també cal recordar que l’article 5 de la Llei 4/2013 de modificació de la LAU, exclou del seu àmbit l’arrendament turístic, la regulació del qual remet a les Comunitats Autònomes amb competències en matèria de turisme, cosa que va trastocar el que fins aleshores s’anomenava lloguer de temporada. El resultat és un panorama estatal amb moltes disparitats. La redacció actual de la LAU implica gran conflictivitat i col·lisió amb la normativa turística. Per això també demanam la seva modificació.
Per la importància del tema volem fer una normativa segura i aquesta s’ha d’adaptar a les particularitats del sector i ha de permetre garantir una oferta atractiva i competitiva a les persones que vulguin utilitzar aquest model i a la vegada ha d’oferir seguretat jurídica tant als propietaris, com als usuaris o als distints operadors que treballen aquest sector.
La Llei 1999 que preveu l’intercanvi de places estableix un munt d’excepcions a aquest intercanvi excepcions que manté, inclús amplia la Llei del 2012. Per fer-vos una idea els establiments d’allotjament de turisme rural, de turisme d’interior, dels habitatges, dels hotels de ciutat, dels hotels de cinc estrelles o dels de quatre que estiguin oberts onze mesos l’any, tots ells estan excepcionats per l’intercanvi de places. Això ha fet que a pesar de tenir un instrument jurídic per no créixer, sempre hem anat creixent.
Que proposam ara: Volem establir un límit real i per això volem eliminar totes les excepcions i tothom que vulgui una plaça nova n’haurà d’aportar una de baixa, i en conseqüència els habitatges turístics que a partir de la nova Llei pretenguin obrir també hauran d’aportar places.
La situació actual no és sostenible, perquè la normativa vigent exclou una realitat que s’ha d’afrontar: a les illes Balears es comercialitzen cada vegada més estades turístiques en habitatges, tan unifamiliars com plurifamiliars.
A més cal implicar els Consells insulars i els Ajuntaments perquè exerceixin les competències pròpies, especialment en matèria urbanística i d’ordenació territorial i turística. Ha de ser així perquè la Directiva de serveis no afecta les normes relatives a l’ordenació del territori o urbanístiques. Per tant podem posar límits en l’exercici de l’activitat dins l’ordenació del territori i el medi ambient.

CANVIS DE LLEI
L’avantprojecte pretén regular una activitat que en l’actualitat ja s’està produint al marge de la Llei. Per això incorpora un seguit de mesures tendents a evitar l’oferta il·legal, com ara la modificació que afecta les sancions, o una sèrie de mesures de naturalesa territorial o urbanística.
Modificam articles per ampliar els deures tant dels usuaris com de les empreses turístiques.
Deim que serà responsable d’aquesta oferta il·legal tant el titular del mitja a través del qual es du a terme la publicitat, en suport de paper, pàgina web o qualsevol altre, així com la persona responsable d’inserir-hi la publicitat.
A més tota la publicitat d’aquests habitatges ha d’incorporar el número d’inscripció turística. Es presumeix que un habitatge es comercialitza turísticament quan hi hagi comercialització per dies o setmanes.

REQUISITS PER A LA COMERCIALITZACIÓ
Aquest és un article que ampliam moltíssim i que és cert que posam moltes restriccions. Entre elles deim:
– Que tenguin la cèdula d’habitabilitat en vigor.
– Que estiguin ubicats en les zones declarades aptes.
– En habitatges residencials sotmesos al règim de propietat horitzontal només s’habilita l’activitat per un termini de 5 anys.
– No es poden comercialitzar estades turístiques quan s’imposi sanció ferma per infracció greu o molt greu de la legalitat urbanística.
– Hauran de tenir una certificació energètica, comptadors individuals d’aigua i complir la normativa d’accessibilitat.
– Serà necessari per majoria un acord de la junta de propietaris.
– No es pot comercialitzar cap tipus d’habitatge residencial sotmès, o que hagi estat sotmès, al règim de protecció oficial o a preu taxat.
– Han de complir tots els requeriments normatius que exigeixi la seva activitat.
– A part de l’assegurança que cobreixi la responsabilitat civil també ha de cobrir els danys que eventualment puguin ocasionar els usuaris a la comunitat de propietaris.
– Els habitatges residencials han de tenir una antiguitat mínima de 10 anys.
– No es permet a habitatges residencials situats en sòl rústic protegit.

ORDENACIÓ TERRITORIAL DELS RECURSOS TURÍSTICS
Aquest és un dels articles més importants i que ampliam més. Estam parlant de la zonificació necessària per comercialitzar estades turístiques a habitatges residencials:
Cada Consell insular i l’Ajuntament de Palma han de declarar i delimitar mitjançant acord de ple les zones aptes per la comercialització d’estades turístiques en habitatges d’ús residencial, que podrà diferenciar per tipologies edificatòries. Els Consells hauran de demanar informe als ajuntaments, en el qual podran proposar alternatives raonades, o manifestar la no admissió de comercialització d’estades turístiques a habitatges en el seu terme municipal, sigui respecte totes les tipologies edificatòries o algunes.
Si els Consell insulars o l’Ajuntament de Palma no duen a terme aquesta zonificació no es podran donar noves altes per comercialitzar estades turístiques en habitatges residencials

PLAÇA PER PLAÇA
Un dels altres articles important de la Llei.
Deim que per donar d’alta noves places s’ha d’aportar el mateix nombre de places, obtingudes d’altres allotjaments turístics o d’altres habitatges objecte de comercialització turística, que es donin de baixa definitiva, i que les haguessin adquirit al seu moment de manera onerosa o bé obtingudes de les borses de places.
Derogam la formula privada que permetia l’intercanvi de places a nivell privat amb l’avantatge de que per cada plaça donada de baixa definitiva se’n podien fer dues de noves.

EXCEPCIONS
Llevam totes les excepcions que hi havia a l’intercanvi de places.

SANCIONS

Les infraccions qualificades com a greus seran sancionades amb multa de 4.001 a 40.000€ no obstant quan la infracció es refereixi a la no presentació de declaració responsable respecte de la comercialització d’estades turístiques en habitatges d’ús residencial, la infracció prevista se sancionarà amb multa d’entre 20.001 i 40.000€.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada