Guillem Llinàs i Bartomeu Duran: dos maçons llorencins (II)

La repressió

A darreries de juliol de 1936, els capitans d’artilleria retirats Pasqual i Antoni Zaforteza Villalonga i el tinent d’Intendència Llorenç Serra Siquier, acompanyats per membres de la Falange i de les Joventuts d’Acció Popular (JAP), assaltaren el Temple de la lògia Pitàgores, que estava en el carrer Anselm Turmeda, núm. 32, requisaren tots els seus béns i documents i el centre fou clausurat. El 15 de setembre de 1936, el general Franco va publicar un decret on es declarava la Francmaçoneria fora de la llei i va començar una forta repressió contra els seus membres.

Segons Sanllorente, varen esser onze els maçons mallorquins assassinats, tots de la lògia Pitàgores, entre els quals hi havia tres Venerables Mestres: Jaume Valls Segura, Pere Grau Dauset i Dionís Pastor Balsero, tot i que la dada de víctimes no és totalment correcta, ja que també hi inclou Bartomeu Duran i aquest darrer només va esser empresonat, com veurem més endavant. També assasinaren Mateu Martí, que havia pertangut a la lògia Renovació.

Guillem Llinàs Riera, Mec

A través dels tebeos, dels llibres o, sobretot, de les pel·lícules a vegades tenim notícia de personatges que se surten del que nosaltres entenem com a normals. Són herois extraordinaris que fan coses que acceptam precisament perquè no ens toquen d’aprop, però no sol esser gaire freqüent que habitin entre nosaltres i ens els topem pel carrer. Una bona part dels llorencins del primer terç del segle passat no va sortir mai de l’illa i fins i tot m’atreviria a pensar que les vegades que anaren a Ciutat es podien comptar gairebé amb els dits d’una mà. Uns pocs, en canvi, sí que s’aventuraren per terres d’ultramar, ja fos per cercar fortuna, ja fos per fugir d’un règim polític que no es destacava precisament per acceptar idees diferents de les seves. Un d’aquests personatges era en Guillem Llinàs Riera, més conegut com en Guillem Mec.

Nascut a la primera dècada del segle XX, va esser un dels primers llorencins que va fer el batxillerat, estudis que li pagà el seu padrí Toni Garrit, aquell contador de rondaies que té una escultura commemorativa a la plaça dels Morers. Gràcies al títol, durant la República es va poder presentar a les oposicions a la secretaria d’Artà, proves que superà i aconseguí la plaça, que va ocupar des del 27 de febrer fins al 18 de juliol de 1936, essent, segons deien, el secretari més jove d’Espanya.

El nostre personatge pertanyia a una família ben definida políticament, ja que era nebot de Joana Riera Llinàs, Meca, que per les seves idees va estar empresonada un grapat d’anys a Can Sales, al Passeig Mallorca, on avui hi ha la Biblioteca Provincial. Aquesta dona estava casada amb en Bernat Estelrich Galmés, Carbó –el padrí jove d’en Tomeu Carbó–, que fou afusellat a Son Coletes el setembre de l’any 1936, ara fa vuitanta anys, només perquè formava part de l’ajuntament d’esquerres quan els nacionals pegaren el cop d’Estat. El seu padastre, en Salomó, també va patir una certa repressió quan en Joan de Can Fal·lera el va obligar a empassar-se una tassonada d’oli de ricí. En Guillem també era d’Esquerra Republicana, com el seu oncle polític, partit al qual s’afilià pel novembre de 1931, juntament amb altres 25 llorencins més, que s’afegiren als 61 que aleshores ja hi estaven. Es veu que en aquell temps hi havia molt d’interès per la política, ja que aquest partit va arribar a comptar amb prop de 150 afiliats només a Sant Llorenç, una xifra que probablement supera la suma de tots els que actualment militen dins algun grup polític, juntant les esquerres i les dretes.

El 1933 es va afiliar a la Maçoneria, concretament a la lògia Pitàgores, amb seu a Palma, i va agafar els pseudònim Chopin, per la seva afecció al piano i pel fet que l’il·lustre compositor polonès havia mantingut relacions amb la Maçoneria.

Segons m’han contat, en Guillem era un home plantós, simpàtic i bon al·lot, qualitats que el feien esser molt famós entre les al·lotes de la seva edat i organitzava balls, festes de fresses i espectacles de renom. En Joan Garrit, el qui em va contar la seva història, m’assegurava que li contava que se solien trobar per algunes cases del carrer de Sant Llorenç –rebatiat popularment com el carrer del Foc– ja que en ell hi habitaven moltes al·lotetes de la seva edat, algunes, parentes meves. Un dels espectacles més anomenats que va organitzar va esser la contractació d’Encarnación López Júlvez, “La Argentinita”, una famosa bailaora flamenca que va portar al cinema Ideal, on abans hi havia la Central elèctrica local. Per fer-se una idea de la categoria d’aquesta dona basta dir que va actuar diverses vegades a uns recitals de poesia que feia Rafael Albertí, acompanyada al piano per Federico García Lorca, segons he pogut trobar pel Google, tot i que no hi ha constància de què aquests dos grans poetes venguessin mai a Sant Llorenç. Un altre espectacle molt celebrat fou quan un grup de llorencins va representar una comèdia i ell va cantar el famós tango “Adiós muchachos”.

Fotografies: en Guillem Llinàs a Mendoza, amb la seva dona, el seu fill i en Joan Garrit; l’any 1955, a la visita que va fer a Mallorca

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada