Així com la Bíblia diu que “el sèptim dia descansà “, un servidor fa el mateix i adesiara engronsant-se des de la seva hamaca, aquest joiós rectangle de temps penjat del cel, esbossa una sèrie de pensaments i idees que després són transcrits en aquestes “reflexions dominicals” que ara teniu davant vostre.

I aquest és l’esbart  d’idees falagueres (o més bé cadufos) que aquesta setmana vos faig arribar: tot el que va donar de si el Congrés del PP balear (intervenció de la nostra Manuela inclosa); l’escàndol de Més; la recollida de firmes per retornar el nom de Carretera de Son Servera; l’èxit de Sa Màniga infantil; un poc de futbol; i el sus a la futura taula rodona de Card.cat  (que segur que serà garrida).

a) Comencem amb el que va donar de si el congrés del PP balear, que va ser molt. Primer cal destacar que les previsions es varen complir i en Compnay va arrasar (excepte a Artà, Son Servera i, atenció, Sant Llorenç, únics llocs on en Bauzá va sortir victoriós). Era previsible ja que després  de la feresta darrera legislatura era lògic que no volguessin tornar anques enrere. Jo crec que fins i tot el mateix Bauzá s’ho esperava (no és tan ingenu ), però tot formava part d’una maniobra per intentar imposar algunes de les seves tesis al Congrés (la de la lengua baleá no va triomfar per sort) i assegurar-se algun càrrec (o bé ell o el senyor Delgado) amb l’excusa “d’integrar les dues parts del partit”.

Però si he de dir ver el PP fa temps que arrossega un problema que no acaba de tallar de soca-rel i és aquest “espanyolisme” mal entès (de fet, que se sentin espanyols és totalment respectable, no em referesc precisament a això)  que alguns del partit tenen interioritzat i volen imposar a la resta. Això du a escenes tan lamentables i  doiudes   com les següents que provoquen certa alulea:

• “En español, por favor” es va sentir al començament del discurs de Company en català (sí que rar, aquesta llengua marciana que alguns gosen usar…).
• Aguirre: “La nueva dirección del PP balear quieren catalanizar las islas” (relacionat amb l’anterior).

A qui tampoc varen acabar d’anar bé les coses pel Congrés va ser a la nostra Manuela. Segons el Diario de Mallorca la seva proposta de donar càrrecs prioritàriament a la gent amb més experiència municipal no va eixir. No sé si és que no donà la murga suficient, però els seus companys de partit es posaren en actitud emperial i no van cedir ni una mica.  Hauria d’haver sabut  la bona de na Manuela que això dels càrrecs (la butxaca, vaja) és mal de moure (i no només al PP, podríem dir que és una cosa comuna a tots els partits polítics) i que si fa falta es posen peu fiter i no hi ha qui els mogui.

b) Perquè no me critiquin (de totes maneres ho faran) que només xerr de dretes però no trec mai el pedaços bruts de l’esquerra, cal reconèixer que MÉS s’ha ficat en un bon merder (per dir-ho col·loquialment i se m’entengui) amb això dels contractes donats al seu cap de campanya. Si bé pot ser legal, s’han equivocat amb tots els its i els uts i han donat força a tots aquells que pensen que en política “tots són iguals”.

c) Després de ginyar amb suor i llàgrimes (o almanco tot un any de commemoracions, amb exposició, tallers, diada…) un nom en honor a les brodadores a l’antiga Carretera de Son Servera, resulta que un esbart de veïnats de la zona afectada han decidit fer una recollida de firmes per tornar a canviar el nom al que havia tengut sempre: Carretera de Son Servera. No sabem si és per nostàlgia, utilitat o què, però ja tenim el sarau muntat.

Un vel que es tornarà a posar?

d) Ja que el nostre cronista esportiu continua sense mullar-se, ho faré jo. Enguany la Champions la guanyaran el Bayen o la Juventus, el Reial Madrid la lliga i el Barça la Copa. Au idò Tolo, ja tens el pronòstic fet. Si algú vol apostar… endavant, no demanaré part.

En el cas del mallorquí Mateu Alemany més que una aposta, que també, és un desig que li vagi bé com a nou gerent del València. Després de fer miracles amb el Mallorca (a part de salvar-nos la darrera temporada, també ens va dur l’època daurada de títols i feina ben feta) se’n va a un llot on és fàcil enfangar-se. Basta veure el merder (i perdó per l’expressió) que tenen muntat i recordar que eren capaços de fins i tot xiular a l’altre ídol mallorquinista que tenc en un pedestal, Héctor Cúper, a pesar de dur-los a dues finals consecutives de Champions (per cert, ni hi han tornat arribar ni hi tornaran, per turmassos i desagraïts). Si és capaç de sobreviure a això i recuperar el rumb del València ja se convertirà amb una divinitat de la gerència.

Mateu Alemany, l’home capaç de manar callar a qui sigui.

e) Enhorabona a tot l’equip de Sa Màniga per les bones obres i el bon ambient que el Festival Infantil aconseguí dur. L’any que ve, amb més temps per fer promoció i amb l’efecte boca-orella, segur que encara du més públic i hauran de redoblar les activitats perquè no hi cabrem. Enhorabona!

Un guster, xicots!

f) Ja falta poc per complir els dos primers anys de legislatura municipal. Per això és ben hora de fer un recompte d’allò fet i allò no fet, el que es vol fer  i el que no.  En resum, posam en marxa en pocs mesos la nova Taula rodona de Card.cat, aquest cop per fer una anàlisi dels dos primers anys de govern municipal. Procura estar atent a futures informacions!