No entenc el sentit de les paraules que avui el diputat del parlament balear David Abril escriu a un article al diari digital DBalears:

“Ens bastam nosaltres tots solets, per massificar les nostres festes populars, totes elles condemnades a perdre el seu encant si no ens aplicam una mica d’autocontrol, i cadascú es conforma amb les seves, i si voleu un tast de les dels pobles dels veïns i amics. I ens bastam tots solets també per sobrecarregar els nostres espais naturals i les nostres carreteres, els turistes (quan no ho som nosaltres) són un afegitó, que òbviament amb els seus rècords de visites al nostre estimat paradís serveixen per certificar que aquest no és el bon camí.”

Aquest mateix diputat ha passat de donar la culpa d’aquesta massificació a la dreta, per posteriorment culpar als hotelers (tots, sense distingir entre uns i altres), per ara donar la culpa a la societat mallorquina, sense mai envestir, ara  que en té l’oportunitat, a la veritable arrel del problema: la manca de sobirania que té el nostre govern per regular-ho.

Seguint amb l’article del dBalears que ell mateix ha titulat “Nosaltres els massificadors”, l’autor continua una mica més avall:

“No sé si els nostres padrins s’erraren en vendre les terres per fer hotels, i els nostres pares en vendre les herències per a segones residències d’ús turístic.”

Qualsevol lector que no hagi viscut -o potser valdria més dir “sobreviscut”- a la Mallorca dels nostres padrins, podria pensar que els nostres avantpassats vivien dins l’opulència més absoluta, quan molts d’ells no es varen poder permetre en vida ni tan sols un cotxe propi, i si es vengueren aquella caseta fou precisament perquè els seus descendents poguessin tenir una vida millor.

Per acabar voldria fer referència també a unes paraules que la Consellera de Serveis Socials i Promoció del Govern de les Illes Balears, Fina Santiago, va dir com a resposta d’una pregunta del públic. La pregunta tractava al voltant de la manca de residències públiques a les Illes Balears i el biaix que hi ha en aquest i altres aspectes (sanitat, transports, educació…) entre les nostres illes i altres zones de l’estat, tot i que hi hagin governat els mateixos partits. La seva resposta fou que si no teniem més residencies públiques era perquè per a la societat illenca aquesta no havia estat una prioritat, que haviem prioritzat altres coses.

Jo em vaig quedar mig estorat en sentir-ho, com si per paga hi hagués hagut manifestacions multitudinàries a Castella per aconseguir una millor xarxa ferroviària, a Extremadura per tenir més residències públiques o a Andalusia per aconseguir que els infants, en gran part no haguéssin de pagar el menjador de l’escola.

No acab d’entendre aquest atac repentí que han escomès aquests dos dirigents d’Iniciativa Verds-Equo contra la nostra societat, entenc que quan un polític governa com ho fan ells ha de donar solucions i no donar les culpes als altres i molt manco si bona part d’aquests que ells consideren els culpables els han votat a ells.