El metge de família de l’IBSalut a la UBS de Sa Coma i al CS de Son Servera, el Dr. Albert Carles Velázquez, ens fa arribar la següent carta d’agraïment als seus pacients ja que, després de 6 anys, es trasllada a un altre municipi:

“Carta d’agraïment als meus pacients

Tal i com ens va ensenyar Hipòcrates, “A qualsevol casa en la que entri, serà per a benefici dels malalts”, i aquesta ha estat la meva quotidianitat des de fa 6 anys a la consulta del Centre de Salut de Son Servera, també a la UBS de Sa Coma com a metge de família i el mateix esperit m’ha acompanyat en les urgències i a les visites domiciliàries. Em dirigeixo a tots els meus pacients i persones amb les que he estat en relació per la meva pràctica professional en aquesta terra del llevant mallorquí, per donar-vos les gràcies i comunicar-vos, a molt pesar meu, que a partir de principis de maig del present any deixaré el contingent actual de l’IBSalut en aquest Municipi per desplaçar-me a la Serra de Tramuntana.

La nostra vida i els nostres desitjos es veuen truncats en infinitat d’ocasions, treball, família, relacions socials, salut… i entram en una voràgine entre el que creim que ens ha de donar la vida i el que sofrim per no obtenir-ho: una malaltia crònica, un trastorn del nostre psiquisme, una pèrdua familiar, una limitació física per accident, una ruptura de la nostra estabilitat familiar, laboral i/o social. Els contratemps i contrarietats com una separació, un “bullying” en la feina, un avortament espontani,… poden dur-nos al fons del pou esborrant tot abisme d’il·lusió i, per a cada un de nosaltres, és el més important per ínfim que pareixi. Què impotents ens trobam front el sofriment! i, com un veler en una tempesta, perdem el rumb, ens ofuscam en un petit jo que no sap atinar amb la solució, amb la clau que ens obri a un nou estadi on la boira es dissipi i apareguin de nou els rajos de sol.

Aquesta professió m’ha permès entrar en contacte amb el vostre dolor i patiment, amb les vostres vides, il·lusions i projectes; així vos he pogut acompanyar en aquells moments de crisi (paraula que ve del grec i ens convida a un canvi profund), per ajudar-vos amb una paraula, una medicació, un gest… però, sobretot, amb l’amor del meu cor. He portat a la pràctica aquest art de la medicina que, si bé precisa de multitud de coneixements, també una major mesura d’humanitat.

En aquesta relació viva entre pacient i metge ens hem enriquit mútuament, aprenent a escoltar el silenci i balbucejar un fi filet d’esperança; ha sigut un donar i rebre que ha anat més enllà del “quid pro quo”. Molts dels meus pacients, amb els que havia compartit tals vivències, ja han deixat els seus cossos consumits per la malaltia i abraçats per la mort, sumint en una tristesa abismal als seus familiars; però no estan lluny, estan aquí i ressonen en el meu cor a l’igual que ho fan en els dels seus éssers estimats quan junts hem pogut caminar en aquests moments tan dolorosos, la pau ens ha embolicat.

Vull aprofitar aquesta oportunitat per donar-vos les gràcies per haver-me deixat entrar en les vostres vides i donar-me la confiança suficient amb la que poder acompanyar-vos com a metge en cada un dels vostres processos. Aquest tassó alquímic que ha sigut la nostra consulta on m’heu obert i ofert el vostre sofriment, els vostres assoliments i les vostres alegries ha constituït el punt de partida de la vostra sanació i, en altres casos, també de la vostra curació; i així tots junts ens hem pogut renovar i transformar.

Em sento apreciat i estimat per tots vosaltres, vos don les gràcies per haver-me ensenyat tantes coses i, sobretot, a ser més humà i millor metge. Vos duré sempre amb mi.

Albert Carles. Metge de família”