La glosa de Maribel Servera (14)

A Rafel Roig

La mort és més dura encara
quan també ens roba l’adéu.
El comiat sap més greu
quan no s’ha fet cara a cara.
Tanmateix només tenc ara
aquesta oportunitat:
Aparentar un comiat
que et cerca a totes passades
amb paraules adreçades
a la gent que t’ha estimat.
La cultura es commociona
amb la mort d’un glosador,
però la meva tristor
encara és per la persona.
Recordaré cada estona
que vaig passar al teu costat,
la teva sinceritat,
bonhomia i transparència,
el profit de l’existència
que amb goig sempre has practicat.
He pensat qualque vegada
que feia tard a glosar
sols perquè vaig començar
amb la trentena encarada.
Però anava molt errada
i ara ja ho tenc per segur,
perquè la vida em va dur
un dels seus millors presents:
encara vaig a esser a temps
de glosar devora tu.

Un comentari a “La glosa de Maribel Servera (14)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada