La guerra civil a Sant Llorenç des Cardassar

Jaume Claret, Doctor en Història que ha treballat diversos temes relatius a la guerra civil, col·laboradors dels diaris El Pais i Ara i, darreramemt, coordinador de “Pasqual Maragall. Pensament i acció” ens fa a mà, perquè “li ha sortit fer-la”, la següent i interessant ressenya del llibre de Josep Cortès, presentat el proppassat 21 d’abril:

La guerra civil a Sant Llorenç des Cardassar

«En Zafra no hubo guerra; sólo represión y violencia. La guerra, como en otros muchos lugares de Extremadura y de España, sólo fue la excusa para exterminar a los ideológicamente contrarios».

Aquestes paraules de l’historiador José María Lama referides a Extremadura van ser, per desgràcia, plenament aplicables a molts d’altres territoris: Mallorca entre ells. I és que l’únic episodi bèl·lic digne de menció, el fracassat desembarcament de milicians republicans a les platges de Son Servera, Sant Llorenç i Manacor, fou sobretot l’excusa per accelerar una guerra d’extermini.

El recent llibre de Josep Cortès centra el seu objecte de treball en el municipi de Sant Llorenç des Cardassar, però s’inscriu clarament en aquesta línia interpretativa. Al llarg de les seves pàgines queda constància tant dels avenços viscuts durant la República –especialment en l’àmbit educatiu però també en l’exercici de les llibertats— com de l’efecte devastador de la purga desfermada a partir de juliol de 1936. El treball documenta com la repressió no va ser fruit d’incontrolats i sí exercida amb plena consciència. En una decisió sempre controvertida, els noms de les víctimes hi són tots, els dels botxins només quan es mencionen de forma oficial, tot i que els omesos sovint s’intueixen.

Amb tot, Cortès no està interessat en passar comptes, sinó en reconstruir els fets, en dotar a la memòria col·lectiva d’un relat ajustat i precís. Per això, s’acumulen les dades sobre la política, l’Església, les institucions i els personatges més rellevants. Fruit d’un treball d’anys d’acumulació d’informacions –de fonts orals, fotogràfiques, documentals i bibliogràfiques—, el destil·lat final resulta historiogràficament rellevant i localment imprescindible. Com va escriure anys enrere la historiadora Conxita Mir, a les zones rurals, on el control polític i social era absolut, es fa evident com: Vivir es sobrevivir.

La guerra civil a Sant Llorenç des Cardassar es beneficia també de precedents i contemporanis. Entre els precedents i per no citar els abundats i sovint parcials testimonis escrits pels protagonistes del període, destaca especialment la tasca duta a terme pel pare Josep Massot i Muntaner o el pioner estudi sobre la repressió mallorquina a càrrec de Llorenç Capellà. A ells, s’hi han sumat ‘contemporanis’ del propi Cortès com el manacorí Antoni Tugores (autor del pròleg), l’artanenc Jaume Morey, el serverí Jaume Miró i tants d’altres. Molts d’ells, per cert, signants d’alguna de les monografies que configuren la col·lecció “La guerra civil, poble a poble” de Documenta Balear, fonamental pel coneixement i divulgació d’aquells fets a Mallorca. I les referències segueixen incrementant-se amb publicacions com Un periodista en el desembarco de Bayo o La depuració de mestres balears per motius morals, i els treballs d’historiadors com Tomeu Garí o David Girard, entre molts d’altres.

La història local o microhistòria compleix una funció essencial respecte del propi territori. Però quan l’estudi de cas aconsegueix transcendir i esdevenir categoria, és quan revela tota la seva força per il·luminar i exemplificar des de l’experiència concreta una circumstància comuna i compartida. Cortès assoleix el primer objectiu amb l’exhaustivitat i la voluntat d’oferir als seus conciutadans claus interpretatives sobre un passat compartit. Però, a més, hi suma el segon a través d’una excel·lent feina d’historiador. Sant Llorenç està d’enhorabona.

2 comentaris a “La guerra civil a Sant Llorenç des Cardassar

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada