Gràcies Susana Díaz per les teves paraules d’avui:”Muchos de los que se cabrearon con nosotros no habían perdido diez escalones en su calidad de vida, habían bajado uno. Pero es que pensaban que iban a subir diez.
Es que pensaban que iban a poder tener su casita en la playa, que iban a poder salir no una vez al mes sino una vez a la semana, que iban a conseguir que sus chavales fueran a la universidad y además tuvieran un máster, que iban a conseguir ver a sus nietos con mucha mas calidad de vida que la que tuvieron ellos y cuando eso no fue posible se cabrearon, se indignaron, y ahí le hicimos el juego a la derecha y a “los otros”. A la derecha que quería que la gente se resignara y a los que querían galopar sobre la indignación de los ciudadanos”.

Es veu que per a Susana Díaz que els nostres fills puguin estudiar a la universitat és demanar massa, i no en parlem de treure’s un máster, a on s’ha vist mai!. I que me’n deis de tenir una caseta a la costa, un escàndol!. Sortir un pic a la setmana? quina barra que tenim!. El que no hem de consentir -això ja si que no- és que els nostres nets tenguin més qualitat de vida que nosaltres, perdona’ns Susana, ens hauria de caure la cara de vergonya per voler això!

Però no cal donar-li tot el mèrit a la presidenta andalusa, s’ha de reconèixer que ha tengut mestres excel·lents com per exemple Alfonso Guerra i el seu “nos hemos cepillado el estatuto”. L’any 2006 quan pronuncià aquestes paraules el PSOE tenia 42 diputats a la generalitat, 11 anys després en té 16. Gràcies senyor Guerra, moltes gràcies.

Però clar, no podríem fer un article del PSOE sense parlar del gran farsant, el senyor Felipe González. Tot just fa un any instava al seu partit (i quan dic seu ho dic sense segones interpretacions) a que deixàs governar al partit més corrupte d’europa en lloc de bastir una alternativa amb la resta de partits, en declaracions a El País deia “Ni el PP ni el PSOE deberían impedir que el otro gobierne”, per més endavant dir que si Espanya necessitava una coalició PP-PSOE, s’havia de fer.

També podem donar les gràcies al president extremeny Guillermo Fernández Vara (ara del PSOE, fa uns anys del PP), que amenaçava amb anar-se’n del partit si pactaven amb els partits sobiranistes, pacte que el PP ha utilitzat ara que governa per aprovar els pressuposts sense immutar-se, fora manies.

Per posar el punt i final a una llista que no acabaria mai, podem donar les gràcies a qui representa la viva imatge del bufó de la cort, en Miquel Iceta. Tot just fa unes setmanes reconeixia, com si estàs posseït pel monarca (també corrupte) després de matar elefants, a un comité federal del PSOE que no deixar governar a Rajoy va ser un error que no tornaria a passar.

El PSOE és sense cap dubte el partit del que he vist esqueixar més carnets de militància els darrers anys. Molts d’ells de militants històrics que tenien una concepció molt menys centralista de l’estat, molts d’ells republicans, federalistes… alguns d’ells amb més de mitja vida (que es diu aviat) militant al partit.

Cert és que el PSOE és un partit amb molts de casos de corrupció, però no és la corrupció monetària la que ha fet desistir a aquests socialistes de tota la vida, ha sigut la corrupció ideològica, que és igual de dolenta i per a molta gent fins i tot pitjor.

La corrupció ideològica que ha portat al PSOE ha deixar governar al PP. La mateixa corrupció ideològica que es vanta de dir que el seu projecte és igualitari per a tota Espanya quan gràcies a la seva hipocresia i a la de l’estat, mentre a la península tuden milions i milions darrera un AVE absolutament innecessari, no ens permeten tenir aquí ni un tren de mínims. La mateixa corrupció ideològica que els duu a tenir els mateixos amigots al palco del Bernabeu (aquests són els que realment manen) i concedir-lis contractes públics indecents com el de la plataforma Castor…

Però no penseu que aquest és un problema únic del PSOE, l’estat mai canviarà, hi mani qui hi mani. Na Susana Díaz només ha dit en veu alta el que pensen les cúpules polítiques de tots els partits amb seu a Madrid. Gràcies a tots.