Avui, aprofitant que està de moda tant el tema de la prohibició de la tauromàquia com de la independència de Catalunya,  rescat una d’aquestes cançons rocambolesques, recercades  i paranoiques d’Albert Pla: Papa jo vull ser torero. 

Curiosament el bo de n’Albert a pics ha estat considerat un boig que feia lletres “rares”, sense sentit. Però jo sovint hi he trobat crítica i missatge darrere la seva aparença de lletres esbojarrades i humorístiques. Per no anar gaire enfora a la cançó que present avui, Papa jo vull ser torero,  del 1989, Albert Pla ja feia burla d’aquest suposat art anomenat tauromàquia i l’aprofitava per riure-se del xoc entre cultura catalana i castellana. Quasi trenta anys després podem dir que Albert Pla no anava tan equivocat: la tauromàquia s’està prohibint  i qüestionant en molts de llocs, i Catalunya ja ha començat un camí decidit de separació respecte a Espanya.

Tanta sort que només escrivia animalades…. Aquí teniu la cançó amb la lletra subtitulada perquè veieu a què em referesc: