La premsa de Ciutat (26 de gener i 6 de juny, 2017) es va fer ressò de la vinent inauguració d’un “tren turístic” entre Sant Llorenç i Son Carrió, amb un cost de 4,2 milions d’euros amb càrrec a l’ecotaxa.
En el mes de gener en Serafí ja havia publicat la notícia a Card.cat amb una activa polèmica (15 respostes)
Voldria tornar enfocar el tema. No es tracta de qüestionar la via verda, ni el tren si/tren no, ni plantejar objectius de futur, sempre incert.
Tú, amable lector…
Consideres que te sentit un tren turístic entre Sant Llorenç i Son Carrió?
Consideres lògic que, amb els doblers de l’ecotaxa es facin trens turístics?
(Imatge de Google)
Personalment, ho trob una xorrada, amb perdó.
També posaran decoració de cartró-pedra de temàtica “far west”?
Ho trob una altra tudada de doblers públics. Un doi descomunal. Intrigat em té saber a qui se li va ocórrer aquesta brillant idea. Un tren turístic entre Sant Llorenç i Son Carrió no té cap mena d’interès, sobretot quan el tranport públic a Mallorca és tan insuficient.
Ho trob una bajanada. Un absurd, de rialles. Senyors polítics, a St. Llorenç tenim una necessitat urgent d’altres coses (residència, institut, etc…), no hem de menester anar a fer voltes en un trenet…..
Les mateixes reflexions vàrem plantejar al ple municipal en què es va decidir contribuïr amb 15€ a la compra de dit trenet. És innecessari i absurd. Un caprici polític que deixa moltes preguntes sense resodre. Com es farà compatible amb la via verda? Quin concurs s’ha fet o es farà per determinar-ne la concessió, el tren ve de Portugal, molt bé, però qui l’explota? Qui hi surt guanyant amb això? Sant Llorenç no! No és més necessari invertir els doblers de l’ecotaxa en millorar o crear infraestructures que permetin desenvolupar un turisme sostenible…ja ho han fet bé ja en retrassar la taula rodona, que són molts els que poden donar la cara per aquesta decisió i tots, tots, tenen ple… Au va…
Amb els doblers de l’ecotaxa proposaria:
– Restaurar totes les parets de pedres que han caigut a les nostres carreteres i camins, seguint el model tradicional de pedra en sec: Sant Llorenç/Son Carrió, Son Carrió/ Cala Millor, Son Carrió/S’Illot, etc
– Repoblar les finques d’ametllers (que semblen més sementiris), garrovers i figueres, que són no només un símbol i un reclam turístic, sinó que formen part del nostre paissatge.
Segurament, si entre tots ens poséssim a donar idees, entre tots en sortirien de molt més interessants.
Hauré de posar el mal nom a partir d’ara, Mariabel Servera de Son Berga.