La glosa d’Andreu Matamalas

DOS ANDREUS I UNA GLOSA

Tenc un rellotge d’arena
fet de cendres de la història
un embut de la memòria
que al temps passat m’encadena.
El seu pes vincla l’esquena
del meu jo atemorit
l’Andreu lúcid pega un crit
que fa esclatar la bombolla
i és així com la ment folla
dóna el fruit del vers escrit.

Deixa un comentari