Continuam amb les col·laboracions d’estiu. I avui, celebrant que toca aquí aquest vespre, a Vilafranca, posam Loquillo tocant amb el seu bon amic Gabriel Sopeña.
Lletra i melodia s’ajunten a la perfecció per recordar amb melancolia els vells temps, aquells que simbolitzaven Buddy Holly, pioner del rock and roll a mitjan segle XX (“la música al infierno voló, el dia en que Buddy Holly murió” canta Loquillo), i John Milner, mític jugador de bésibol de la mateixa època més o manco i que dóna títol al tema.
Gaudiu-lo que val la pena (i a més en directe que és quan el Loco guanya):
http://trepidacion.blogspot.com.es/2011/08/fallece-el-protagonista-de-la-cancion.html
Bona informació Polit. Avui al concert?