Josep Cortès: “Considerava com un deure reivindicar la memòria del meu padrí jove i la de les altres víctimes”

En Josep Cortès, Mosca, ha estat d’actualitat aquests dies per haver presentant el seu llibre sobre la Guerra Civil a Son Carrió (ja ho va fer fa unes setmanes a Sant Llorenç). Per això trobam oportú fer-li una entrevista que podeu llegir a continuació:

1. D’on et ve aquest interès per la història en general (tens altres llibres publicats en aquest sentit) i per la Guerra Civil llorencina en concret?

La veritat és que no sabria dir d’on em ve l’interès per la Història. Potser en té alguna culpa don Miquel Pons, que me’n va donar classes a l’institut i del qual en guard un bon record; o n’Antoni Xaret, a qui consider un bon amic i mestre; o en Ramon Rosselló, que va publicar el primer llibre sobre la història de Sant Llorenç… Quant al tema de la Guerra Civil, ja dic en la introducció del llibre que considerava com un deure reivindicar la memòria del meu padrí jove i la de les altres víctimes, que patiren repressió per mantenir-se fidels a la República democràticament constituïda.

2. El número de dades, noms, dates… és immens. T’ha duit molta feina recopilar-ho tot? Quines fonts has emprat principalment?

Sí que m’ha duit molta feina. Les primeres dades les vaig recopilar l’any 1981, tot i que he estat temporades llargues sense treballar-hi. Les primeres fonts a les quals vaig recórrer varen esser les orals; després vaig llegir diaris de l’època, vaig consultar els arxius militars, on  consten les causes que acompanyaren els judicis, els de l’Ajuntament, alguns de l’Església; també vaig llegir una cinquantena de llibres i articles que tractaven diversos aspectes de la Guerra, etc.

3. Ens pots explicar un poc d’on prové la fotografia de la portada del llibre i per què l’has triada com a imatge principal?

La vaig triar perquè el fotògraf era llorencí­ –Martí Bauçà–, els joves eren llorencins i la platja era llorencina –Cala Millor o sa Coma–. A més, encara que el llibre no parli del nazisme, una esvàstica com aquesta consider que és impactant i les portades dels llibres solen cercar l’impacte en el lector.

Portada del llibre.

4. Hi ha alguna anècdota que t’hagi sorprès especialment mentre recopilaves informació per al llibre?

Hi ha moltes coses que em sorprengueren –encara que no les consideri anècdotes–, sobretot les que fan referència a la repressió: l’assassinat de na Magdalena Bassa, la suposada fotografia del seu marit, en Jaume Carrió, la mort d’en Gabriel Font, probablement cremat perquè era protestant, les figures dels escopeters, la fuita d’en Jeroni Cucaiada, la figura d’en Guillem Mec

5. Amb quines dificultats més grans t’has trobat?

Amb moltes: que no estava segur si em deixava cap de les víctimes; que no et pots refiar completament ni de les fonts orals ni de les escrites; que a l’Ajuntament es conservaven molt pocs documents sobre la Guerra; que al final vaig haver d’ocupar-me d’alguns capítols per als quals no em considerava preparat (tanta sort que n’Antoni Xaret em va ajudar); que vaig haver de passar molts de matins rastrejant documents per Palma; que no sabia si me’n sortiria…

6. Tothom ha col·laborat a l’hora de contar-te les coses o hi ha hagut algú que ha preferit mirar cap una altra banda i restar en silenci? Si és així, per quina raó creus que ha estat?

Al principi a alguna gent li costava parlar de la Guerra, però després s’obrien i em proporcionaven informació i fotografies. Per ventura, essent jo nebot d’una de les víctimes, va ajudar un poc, perquè veien que no tenia cap intenció de fer-los quedar malament.

7. Sant Llorenç, Son Servera, Manacor… i molts altres pobles han fet llibres similars al teu. A què creus que es deu?

Que per fer una gran Història de la Guerra Civil a Mallorca s’han de tenir en compte les històries locals de cada població. És necessària una visió global, és clar, però per arrodonir-ho s’ha de comptar amb els casos particulars de cada poble.

8. Com reacciones davant frases com “i aquest ara per què vol regirar la merda”?

També ho dic a la introducció: no es tracta d’obrir ferides, sinó de tancar d’una vegada les que fa massa anys que estan obertes.

9. Creus que algú s’ha pogut sentir molest amb el teu llibre?

Esper que no, però si és així li deman disculpes, perquè no era aquesta la meva intenció.

10. Ja dus publicats un bon munt de llibres. Aquest és especial per tu o només un més de la llarga llista?

Un més no ho és, per a mi es tracta d’una publicació especial, perquè fins ara pràcticament no se n’havia parlat. De totes maneres, a la llarga, per ventura tendrà més importància per al poble el que parla del patrimoni històric del poble: Possessions, molins, pous, jaciments arqueològics… També guard un bon record de Téntol, pel que suposa dels paradisos perduts.

11. Per acabar, i no diguis mentides, quina altra obra tens en marxa que tots sabem que no tens aturall.

Encara no ho sé. Hi ha alguns projectes, però no sé si arribaran a bon port.

En Pep, juntament amb Antoni Tugores, durant la presentació del llibre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.