Turisme (I): Lloguer turístic i sostre de places

El passat 1 d’agost va entrar en vigor la modificació de la Llei 8/2012, del turisme de les Illes Balears, relativa a la comercialització d’estades turístiques a habitatges, ampliada pel Decret llei 3/2017.

Dir que aquesta és una Llei tan complexa que tal vegada pot ser d’interès tenir més informació. Per això, durant unes setmanes me compromet, sobre tot com una persona implicada de ple amb tot el tema, a fer uns escrits per Card.cat explicant i fent més comprensible aquesta Llei, però també parlaré del turisme en general ja que venim d’on venim i tenim un model que és el què és i no el que a molts ens hagués agradat.

Voldria començar fent una introducció necessària per centrar el debat, del qual no podem defugir i així poder encaminar el futur del turisme a les nostres Illes amb la idea principal de que aquest sigui sostenible.

Mallorca i les Illes Balears, es converteixen en la dècada dels seixanta en destinació de vacances per a milers de turistes arribats dels països europeus que estaven superant la postguerra. Era el començament del turisme de masses. El nombre de turistes a tot el món passà d’uns setanta milions el 1960 als ja més de dos-cents milions el 1973. Una part important d’aquest moviment es produeix al mediterrani occidental convertint les Illes Balears en destinació per a milions de turistes europeus del centre i del nord que volien gaudir del bon temps, les platges i la mar que complementava la vida industrial i post industrial de les ciutats europees.

El flux creixent de turistes va promoure la construcció de més i més places hoteleres. Aquests nous hotels eren, quasi tots d’una a tres estrelles, per acollir clients de classe mitjana, o fins i tot baixa. És una diferència que atorga al negoci turístic illenc, una característica fonamental, el de ser popular. Les Illes són sinònim cada vegada més de vacances barates i com que el negoci era així, així se’l lloava. El 1966 arribà a l’aeroport el turista un milió i així festa grossa fins avui, gràcies a les elevades taxes de creixement.

Com exemple podem dir que el 1960 el nombre de turistes arribats a Mallorca va ser d’uns 360.000 i el 1970 ja era de més 1.800.000. Al 2016, van arribar a les Illes Balears 15.395.718 turistes, el que va suposar un augment del 10,8% respecte del 2015 i d’aquests Mallorca va rebre el 71%.

Per donar-vos unes dades importants i que ens poden ajudar per entendre la nostra realitat, dir-vos que a Mallorca tenim autoritzades actualment 294.163 places d’allotjaments turístics i 92.931 places d’estades turístiques en habitatges. D’aquestes el nostre terme de Sant Llorenç, que ocupa el quart lloc dins els municipis de Balears amb més places turístiques, en té 25.654 a allotjaments turístics i 1.939 d’estades a habitatges.

Per fer-nos una idea del que representa el turisme a la nostra zona, i com sabeu en aquesta tenim un Consorci creat pels Ajuntaments de Sant Llorenç, Son Servera i l’Associació Hotelera de Cala Millor-Sa Coma, i parlam de places turístiques, convé afegir les places de Son Servera que sumen 11.530 places a allotjaments turístics i 1.838 d’estades.

Tot això, converteix el nostre destí turístic amb un dels principals destins de Balears amb 40.961 places oficials. Sí tenim en compte que el nostre és un destí de turisme molt familiar, aquesta quantitat pot augmentar considerablement ja que no computen els llits supletoris destinats a infants menors de dotze anys i si parlam del nostre entorn més proper hauríem d’afegir les places de Manacor (20.061), Artà (3.356) i Capdepera (21.752). Estam parlant d’una comarca del Llevant de Mallorca amb 86.130 places turístiques.

Si comptabilitzam l’arribada de turistes, està clar que encara parlam de moltes més places que aquestes oficials.

No podem seguir parlant de temporades turístiques excepcionals, si no aconseguim canviar situacions socials i laborals profundament injustes, on el rendiment econòmic es concentra en les puntes d’estiu i on la superació de la capacitat de càrrega del territori i la saturació de les infraestructures disponibles estan al límit.

Els estudis confirmen que les vacances de sol i platja segueixen creixent. El turisme és un objecte de consum del qual no volem prescindir. Per això, tot apunta a un creixement important de les tendències turístiques i a una diversificació creixent dels productes turístics. Però també es previsible que en els pròxims anys es recuperin destinacions vacacionals mediterrànies afectades ara per crisis de diverses naturaleses, així veurem sorgir noves destinacions competidores en l’àmbit vacacional de sol i platja.

Dins aquest context, tenim l’oportunitat d’avançar-nos creant les condicions necessàries per mantenir la nostra posició de primera línia. El nostre model turístic ha de sustentar-se amb un producte de qualitat que permeti atreure nous segments de mercat, sobretot en temporada mitjana i baixa i no tant en els mesos d’estiu.

Estudis econòmics seriosos ens diuen que el nostre model turístic, per si sol, per molt que derivi en un creixement continuat del nombre de turistes no assegura la rendibilitat de la nostra economia. Ens cal, un turisme respectuós amb el medi i la cultura i un turisme que doni resposta a les aspiracions dels ciutadans i ciutadanes de millora de la qualitat de vida.

 

Antoni Sansó

Assessor de Vicepresidència i Conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme

 

Imatge: www.caib.es

 

2 comentaris a “Turisme (I): Lloguer turístic i sostre de places

  1. Primer de tot gràcies per la voluntat de fer arribar a Card.cat una llei tan complexa i difícil d’entendre com aquesta. Era més que necessari.
    A l’espera de properes entregues que ens permeti debatre i entendre la llei en si, voldria fer un petit apunt a la frase “El nostre model turístic ha de sustentar-se amb un producte de qualitat que permeti atreure nous segments de mercat, sobretot en temporada mitjana i baixa i no tant en els mesos d’estiu”. Fa temps que sent dir això a tots els governs però trob a faltar més passes, accions. Per què no se reformen algunes carreteres pels ciclistes (turisme de primavera) ? Per què no s’acaba d’una vegada la ruta en paret en sec i els seus respectius refugis (turisme d’hivern i primavera) ? Per què no es promociona més el turisme cultural (aprofitant millor llocs com Sa Màniga)?

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +3 (de 3 vots)
  2. Quantesm plaças calculau que hi ha ilegals(a temporades alegals)? Perque si no ho entes malament tú xerres de plaças legals,o estic errat’

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +2 (de 2 vots)

Deixa un comentari