Problemes al Centre de Salut de sa Coma per als Donants de Sang

Novetat

Els metges de l’associació dels Donants de Sang que es desplaçaren el passat 15 de setembre, al centre de salut de sa Coma, es trobaren novament tancats els despatxos i no pogueren utilitzar-los per fer les extraccions de sang als voluntaris de sa Coma que acudiren a fer donació. Continua

Turisme VII: Lloguer turístic i sostre de places

Novetat

Un dels temes  més contestats de la nova Llei és el dels requisits per la comercialització, requisits que intentaré explicar-vos dins la gran complexitat d’aquests. En primer lloc, cal remarcar el concepte que la Llei dona al lloguer turístic, dient que: són empreses comercialitzadores d’estades turístiques a habitatges les persones físiques o jurídiques que comercialitzen turísticament la totalitat d’un habitatge residencial, per períodes de curta durada, en condicions d’ús immediat i amb finalitat lucrativa, comercialització que es pot alternar amb l’ús pròpiament d’habitatge que els caracteritza. Continua

Com els crancs

Sembla evident que, en els aspectes polític, econòmic i social, en lloc d’anar avançant cap a una societat més justa, democràtica i lliure estam anant cap enrere, com si el calendari hagués retrocedit cinquanta o seixanta anys i encara ens trobàssim a les acaballes del franquisme, quan els drets dels ciutadans no eren respectats com ho tocarien esser en un estat suposadament democràtic. Per no allargar massa l’article, parlaré només de tres aspectes, començant pel més recent, el referèndum del primer d’octubre que va anunciar la Generalitat de Catalunya. Continua

El semàfor en vermell

L’altre dia el tennista manacorí Rafel Nadal va expressar que “el referèndum de Catalunya no s’hauria de fer perquè era com botar-se un semàfor en vermell“. És una opinió totalment respectable, però potser un poc massa simplificada. I una qüestió tan complexa com la catalana no crec que es pugui explicar amb un símil tan esquemàtic, sinó es corre el ric de deixar de banda algunes dades imprescindibles. Continua

XXI Concurs de gloses festa des Vermar 2017

Dia 18 es van lliurar els premis del XXI Concurs de gloses de les festes del Vermar de Binissalem.
El tercer premi fou per la Glosa “Missatge dins la botella”.

MISSATGE DINS LA BOTELLA
Dins meu trobaràs el sol
i un matís suau de pluja
obri’m i veuràs com puja
l’alegria i pren el vol.
El meu cos és un estol
de fragàncies reservades
de sensacions delicades
aspirades de la terra
som la pau a dins la guerra
de papil·les excitades.

Transport el gust de la lluna
i el record de mans expertes
som el fruit de ments obertes
i per l’odi en som vacuna.
També juga la fortuna
en el meu esdevenir.
Som el somni per complir
que un dia tengué la rella.
Som la sang de la botella
resumint, som un bon vi.

Mots perduts: democràcia

Per la retxillera de les possibilitats obertes, en el 78, ens varen fer creure que democràcia era votar cada quatre anys. I que després els elegits, amb una llei de conveniències (d’Hont) per afavorir els grossos i excloure els petits, podien fer i desfer el que els convenia, estàs o no escrit en el seu programa electoral. Però això és un engany. Continua

Flor de Card 45 (XI)

 

1982

1982 va esser un any de canvis importants per Flor de Card, tant pel que afectava a la imatge de la revista com a la capa legal que li donava suport.

El canvi d’imatge va esser radical, perquè començàrem a editar-la amb el sistema offset, que suposava imprimir-la a dues cares i poder incloure-hi fotografies. Això millorava considerablement el seu aspecte, que ara ja s’assemblava més a les revistes tradicionals que es venien als quioscs, encara que, per a nosaltres, comportàs un petit esforç addicional, perquè el nombre de pàgines havia d’esser múltiple de quatre, la qual cosa ens obligava a cercar articles nous si els que ens havien enviat els col·laboradors no bastaven per omplir les pàgines que teníem programades. Els primers anys la tiràvem a Petra, a la impremta casolana que havia muntat el pare Salustiano Vicedo en el convent dels franciscans; més tard, quan el traslladaren a València, ens passàrem a la impremta Muntaner, de Manacor, on hi romanguérem fins que la revista va deixar de sortir al carrer. Continua