Turisme (V) Lloguer turístic i sostre de places

 

Vull reiterar que des del principi varem manifestar la voluntat i necessitat de diàleg entre tots els sectors que formen part del procés turístic, però no sols els sectors directes ja que calia un debat social molt més profund sobre el turisme que volem i que podem sostenir. Un debat que està al carrer, que és un tema clau a cadascuna de les illes i que ens ha de permetre orientar el futur cap a un model molt més sostenible, quan les contradiccions del model actual són més evidents que mai i la majoria de la societat n’és molt conscient per demanar i exigir canvis.

Dins el plaç d’al·legacions a la llei es presentaren uns 300 escrits d’al·legacions i/o suggeriments. Alguns dels escrits presentats eren apreciacions sobre les conseqüències de la seva aprovació o sobre els efectes de la comercialització d’estades turístiques, però sense cap suport documental ni tampoc amb dades concretes que justifiquin el punt de vista de qui al·lega, opinions legítimes però que no afectaren la tramitació ni el contingut de la norma i cal dir també que una part d’aquests escrits eren per oposar-se a uns altres, cosa que reafirma que quan es diu que aquesta Llei va ser qüestionada per tothom, s’ha de dir que aquest tothom no volia el mateix, més bé una meitat volia el contrari de l’altra.

Pensam que si es permetés, com demanen alguns, una liberalització dels habitatges turístics, s’estaria permetent la possibilitat d’un augment massiu de places turístiques. Per això, sempre hem dit que la regulació de l’activitat turística té una dimensió d’ordenació territorial important, ja que té conseqüències en aquest àmbit. L’urbanisme és la disciplina que estudia o regula, no només la tipologia de construccions, sinó els assentaments humans mateixos en ordre al seu diagnòstic, la seva comprensió i la seva intervenció.

Les Illes Balears són la comunitat on més operacions immobiliàries es realitzen en proporció a la població, un indicador que torna situar les illes al capdavant del dinamisme del sector. La gran demanda turística que estam experimentant no és aliena a aquest fenomen. S’està disparant la construcció i la compravenda de propietats per motius que no són precisament la necessitat d’habitatge, sinó l’expectativa d’aprofitar l’alt rendiment que tenen aquestes propietats vinculades al turisme o a la segona residència d’estrangers.

En aquest sentit, està assumit que no es poden obrir hotels de manera il·limitada en qualsevol lloc i amb qualsevol configuració, sinó només als solars o parcel·les d’ús turístic així definits pels planejaments urbanístics i respectant els paràmetres d’edificació i de densitat que s’imposin. Així doncs, s’han de poder establir limitacions de caràcter urbanístic, sigui per tipologia, sigui per densitat, sigui per zones… i s’ha de regular el lloguer turístic amb criteris urbanístics i d’ordenació del territori i qui té les competències amb això no és el Govern.

Pensem, que per completar la regulació d’aquesta activitat, les administracions més properes a la ciutadania són les qui coneixen millor la realitat pròpia de cada illa/municipi. Des dels Consells han de poder incidir en les respectives especificitats del seu model turístic i sobre les principals demandes i necessitats de cada illa, no és el mateix el lloguer turístic a Menorca o a la Part Forana de Mallorca, que els casos d’Eivissa o del centre de Palma. Qui vulgui (ajuntaments i consells) permetre el lloguer turístic, té amb la Llei les eines per poder-ho fer, qui no vulgui, també. D’aquesta manera respectam les administracions que tenen les competències, no com va fer el govern del PP que va imposar per llei una prohibició sense comptar amb aquests.

Des del Govern s’ha volgut plantejar una normativa que reguli una realitat existent però a la vegada amb tota la seguretat jurídica possible. Tenim les experiències recents d’altres Comunitats que han vist com eren impugnades les seves normatives sobre aquest fet o les que s’estan plantejant canvis després d’haver vist els resultats obtinguts. Incloure en les possibilitats de comercialització els pisos o habitatges situats a plurifamiliars és regular una realitat fins ara no permesa que ha propiciat el desenvolupament d’aquesta activitat sense el necessari control administratiu ni les exigències fiscals pròpies de qualsevol activitat econòmica.

La modificació que s’ha aprovat vol regular de manera definitiva l’arrendament turístic a qualsevol tipus d’habitatges, inclosos els plurifamiliars sotmesos al règim de propietat horitzontal ja que la seva prohibició fins ara, no ha impedit el seu creixement irregular, constant i exponencial, i per això també, cal tenir molt en compte que els habitatges d’ús residencial que comercialitzen estades turístiques el que allotgen són turistes; és a dir, a l’igual que els nous establiments d’allotjament turístic, generen noves places turístiques (l’única diferència en aquest sentit és que en aquest cas els turistes opten per allotjar-se en un habitatge residencial en lloc d’allotjar-se en un establiment d’allotjament turístic).

Aquesta manca de contundència i claredat de la Llei anterior és el que ha permès que molts d’aquests habitatges dins plurifamiliars, operin en situacions de competència deslleial, de falta de control sobre la qualitat i, a més, en un entorn en el que les contraprestacions econòmiques que se reben no són sempre declarades. L’absència d’un referent objectiu que proporcioni als usuaris d’aquests allotjaments uns paràmetres de qualitat amb el què comparar-los en el moment de la contractació del servei, pot provocar que els clients es sentin defraudats en les seves expectatives.

L’administració turística, davant d’un habitatge que serà utilitzat per a usos turístics, ha de fitxar uns mínims de qualitat o seguretat, de conformitat amb la competència exclusiva en turisme, sempre en defensa dels consumidors i usuaris que ha de tenir un suport normatiu que asseguri les seves expectatives, tal com ocorre per l’altre oferta d’allotjament. El fet que es tracti igualment de turistes, posat en relació amb el gran nombre d’establiments d’allotjament turístic existent, fa que sigui imprescindible una limitació global del nombre de places turístiques, s’allotgin a establiments d’allotjament turístic o s’allotgin a habitatges residencials.

Per això, a la Llei llevam totes les excepcions a l’intercanvi de places establint un sostre i així per donar d’alta una plaça nova se’n haurà de donar una de baixa, també pel que fa als habitatges. A més, incidim en aquest punt i eliminam la formula privada que permetia un plus a l’intercanvi que podia arribar a fer que per cada una de les places donades de baixa es poguessin autoritzar dues de noves. Ara només és pot fer intercanvi privat si abans la plaça donada de baixa s’hagués comprada, sinó s’haurà d’acudir a l’administració i sempre plaça per plaça.
El nombre de places que es vulgui donar d’alta vendrà determinat pel nombre de places que se donin de baixa i, a més, les places hauran de provenir de la mateixa illa, és a dir, no es poden comprar places d’altres illes. Actualment, fins que les administracions competents no aprovin la zonificació, els habitatges objecte de comercialització turística no podran adquirir places ni tramitar les llicències necessàries.

Per tant, amb l’entrada en vigor de la Llei l’1 d’agost d’aquest any, queda clar que no podem créixer en places turístiques ja que aquesta estableix un sostre i un límit de places. Avui només és possible decréixer ja que totes les places donades d’alta amb excepcions a l’intercanvi des de l’any 1999, quan es donin de baixa no sumaran sinó que desapareixeran.

Aquesta necessitat de posar límit al total de places turístiques a les illes ha està la nostra proposta des del principi ja que limitar el nombre de viatgers als nostres aeroports és una mesura molt difícil d’executar, sobretot perquè les institucions illenques no tenen cap competència sobre el tema, així la limitació del nombre de turistes no pot venir per la via de disminució de vols i de les places d’avió que les companyes ofereixen, sinó que la reducció de turistes s’ha de produir per la via de la disminució de places turístiques.

Antoni Sansó
Assessor de Vicepresidència i Conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme.

6 pensaments a “Turisme (V) Lloguer turístic i sostre de places

  1. Algunes preguntes obertes
    He hagut de comptar varies vegades fins a deu per envestir aquest escrit (un altre dia parlarem d’indecisions a l’hora de retratar-se, tot reconeixent les pròpies limitacions).
    Al meu entendre…
    La primera cosa que voldria destacar és la valentia de n’Antoni Sansó. Poques vegades els polítics s’atreveixen a explicar i justificar les seves decisions. D’altra banda la seva proposta , condicionada pel títol que segueix a la signatura, implica certa oficialitat.
    Una segona cosa a destacar en resultaria el títol dels articles «Lloguer turístic i sostre de places». Tot parla i aquest títol porta a pensar que el sostre de places va lligat exclusivament la lloguer turístic, quan aquest no deixar de ser minoritari en relació al concepte més general de «places turístiques». (Noticies de premsa recents parlen de sancions per sobreocupació, és a dir el sostre vessa, també, per altres indrets)
    I una tercera qüestió a plantejar, abans d’entrar en els interrogants, es el consens més o manco generalitzat -que confirmen nostres comentaris a Card.cat – de posar un cert ordre a la caòtica situació actual. Unaa situació turística preocupa des de diverses mirades, i es motiu d’articles de premsa de forma diària.

    Del conjunt dels articles apareguts se’m derivem certs interrogants o dubtes. Preguntes obertes que m’agradaria plantejar.
    Es parla de lleis, normatives, consensos…
    -Amb la participació de quines altres conselleries s’ha dissenyat la Llei que es presenta?
    Amb el ben entès que tot és relacionat amb tot. Vull dir, ¿No seria bo contemplar altres vessants (sociològiques, laborals…)?. ¿Es pot deslligar la manca de pisos de lloguer dels sous precaris i de les condicions laborals dels treballadors? ¿I les percepcions d’embotellament de la manca de transport públic?.
    – ¿Quin consens s’ha cercat, (i trobat) per superar allò de cada legislatura una nova llei?.
    Sembla que dissenyar i publicar lleis no es tasta fàcil, però més difícil segurament en resulta la seva aplicació.
    – Quins increment de recursos (persones) es contempla per poder fer un seguiment de la Llei?
    Com es pot fer, per exemple, el seguiment del lloguer «a amigos»? (la primera modalitat coneguda de lloguer turístic de xalets nous de fora vila)
    Pel que va comentar «sa libèl·lula» no em va quedar gens clar quin és l’escalat de sancions.
    ¿S’aplicarà la mateixa sanció a un que lloga una habitació de ca seva que la que es pot posar a aquell empresari que ha muntat una xarxa d’hotelets difressats d’agroturismes o a aquell hoteler que te més de setanta places de sobreocupació?. Quin és l’escalat?
    Parlant de xifres i de sostre. Convendria conèixer de què es parla. Hotels amb tot inclòs, hotels sense tot inclòs, places il·legals, habitatge turístic legal i il·legal…
    Quina és la distribució de clients?. Qui és exactament el mapa de la Conselleria?
    En alguns dels articles es fa referència a coses positives i negatives, de banda altres judicis de valor al llarg dels diversos articles. No es citen, però (de moment), les fonts, llavors…
    On es fonamenten les opinions?. Quins estudis les suporten?
    – Es parla de sostres i d’altes i baixes de places. No ho he acabat d’entendre. Vols dir que l’amo en Miquel de Son Peixet (nom i situació fictícies) que ha decidit fer tres apartaments a la seva casa de foravila, que reuneixen les pertinent condicions de qualitat…¿per donar-les d’alta haurà d’esperar que en Barceló o n’Escarrer donin sis places de baixa?
    Son algunes preguntes que, suggerides pels els teus escrits em faig a mi mateix i m’ajuden a pensar. Gràcies per la teva informació Antoni; òbviament els dubtes no menyscaben en res el reconeixement a la proposta d’informació que segurament, acabarà amb una síntesi que clarifiqui l’estat actual de la qüestió.

    • Vist les teves reflexions, que me semblen molt interessants pel debat que pretenia, he decidit avançar un poc més els escrits que pensaba fer amb tranquil·litat i al meu ritme, i així, els publicaré més sovint a fi de poder donar una resposta més conjunta als dubtes que han anat sorgint i que segur sorgiran. Esper que avançant aquests escrits sortiran respostes a les nombroses preguntes que aquesta Llei ens genera.
      Sens dubte, puc expresar la meva opinió personal, però amb aquest tema no puc obviar que les meves respostes tenen un caire oficial pel meu càrrec actual a la Vicepresidencia del Govern. Gràcies per la teva aportació i demano un poc de paciència per les respostes

    • Una opinió com tantes altres, que pot enriquir el debat, però que no aporta cap solució a tots els problemes sorgits i que una liberalització, com pareix que es demana amb aquests escrit, no ens pot dur mai cap a la sostenibilitat que demanam i desitjam.
      Record una obvietat que he anat repetint i que pareix que alguns no volen entendre, amb la Llei anterior el lloguer turístic a plurifamiliars estava prohibit, ara no volem seguir amb aquesta prohibició i regulam per Llei que aquest lloguer turístic sigui possible a tot tipus d’habitatges, això si, amb unes condicions que alguns troben insuficients i altres que ens hem passat. La Llei aprovada està entre aquesta liberalització i la prohibició, per això, és tan difícil acontentar tothom .

Respon a antoni font Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.