La manera de fer castellana.

Primer m’he enfobiolat de bons i de veres, desprès la ràbia s’ha convertit en tristesa. Aquella tristesa eixorca derivada de la impotència que, aqui, acostumam a sistetitzar amb un “Quins collons!” o amb un “Quin desastre!”.
Llegir la maquinària coercitiva que l’Estat aplica a les persones catalanes, germanes de llengua, pel fet de voler poder decidir el seu futur m’indigna. Faig idò part del col·lectiu d’indignats.

L’experiència (edat, lectures, experiències laborals, treballs… no arrib a saber perquè la conquesta dels canvis personals em costen tant!) m’ha portat a considerar el funcionament de les entitats i associacions semblant a les lleis que regeixen el funcionament dels éssers vius. Per això, insisteixo, a base de feina, he deixat de banda (vull deixar de banda) aquella pàtina d’autoritarisme -que es pot presentar disfressat de diverses formes-, de domini de la creació, que vaig aprendre de la família, de l’entorn més immediat i a l’escola.
Per arribar al convenciment de que tothom te dret, entre d’altres,-com assenyala i defineix Maturana, en forma de dret, no publicat a la Declaració Universal de Dret Humans- a anarse’n, cara alta, d’un lloc on no s’hi troba bé.
M’identifico plenament, idò, tan amb el comentari que va fer en Pep Gall en el seu Facebook com amb els articles adjunts.
El que fan tant la dreta (PP i Ciudadanos) com l’esquerra (PSOE) castellanes i castellanòfiles era d’esperar si s’analitza des d’una perspectiva històrica.
No n’hi ha més!. No te remei!.

I tanmateix tothom sap que les persones no es poden engabiar.
Vegeu, al meu entendre, els assenyats escrits dels periodistes
Ferran Aguiló
Antoni Bassas

Antoni Bassas (Anàlisi)

Aquest article s'ha catalogat com a Local per Guillem Pont representant null. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç.

2 pensaments a “La manera de fer castellana.

  1. S’han omplit la boca exigint als catalans que compleixin la Llei. Quina llei diu que els polítics poden robar (prop d’un milenar d’imputats/investigats del PP)? També s’han de complir la de Memòria Històrica (cap euro en el Pressupost de l’Estat), o la de Dependència (molts malalts no la cobraran mai)? O fan referència a les Clavegueres d’Interior, segons el recent reportatge televisiu?
    No sé com acabarà la cosa, però jo tenc dos sentiments contradictoris: d’una banda voldria que aconseguissin la independència, si és això el que vol la majoria dels catalans; però per l’altra em sabria greu no pertànyer a una nació que parla la meva llengua i amb la qual compartim una bona part de la nostra història.

  2. Curiós enfrontament (també “a la castellana”) d’Assange (sí aquell periodista de Wikileaks reclòs en una ambaixada per treure els pedaços bruts del poder) i Arturo Pérez Reverte. Es veu que per Madrid “andan nerviosos” o això es pot deduir de la resposta que li amolla al pobre Assange l’irat d’Arturo Pérez Reverte.
    http://www.diariodemallorca.es/nacional/2017/09/10/perez-reverte-assange-enfrentan-twitter/1246673.html

Respon a Josep Cortès Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.