Els moixos no respecten la Llei de Murphy

 

Els premis IgNoble, instituïts el 1991 a l’Institut Tecnològic de Massachussets per la revista Annals of Improbable Research, són una caricatura dels premos Nòbel i s’atorguen cada any a les propostes més inversemblants i gracioses que hagin elaborat grups de científics d’arreu del món. Aquests científics solen esser de primer ordre i algun d’ells, com André Geim, també aconseguiren el Nòbel de veritat; altres, tenen aplicacions pràctiques, com la que plantejaren l’any 2006: el mosquit Anopheles gambiae se sent atret tant per l’olor del formatge Limburger com per la del peus humans, descobriment que va ajudar a combatre la malària, col·locant aquest formatge a diversos indrets estratègics d’Àfrica.

Les propostes guanyadores són divertides, però algunes també fan pensar: Es veu el món diferent si ens acotam i miram a través de les cames? Som més mentiders a mesura que tornam vells? És el gen clock el culpable del jetlag? O l’estudi Dunning-Kruger, que estudia per què persones incompetents arriben al cim. O la demostració empírica que l’ús del didgeridoo minva els efectes de l’apnea i del roncar. O com s’ha de caminar portant una tassa de cafè sense que vessi… Els premis, que consisteixen en deu bilions de dòlars de Zimbabwe, solen esser entregats per vertaders premis Nòbel, i darrerament la cerimònia es fa en el teatre Sanders de la universitat de Harvard. O sigui, que estam parlant de paraules majors.

Per si algun científic llorencí està interessat en participar-hi, tenc una teoria que li cedesc gratuïtament (bé, si guanya i em vol donar algun bilionet d’aquells dòlars tampoc no hi faré anques enrere). És la següent: La llei de Murphy assegura que si et cau una llesca de sobrassada escampada –millor si també té sucre–, la part untada sempre quedarà a la banda de baix . D’altra banda, els moixos tenen tan desenvolupada l’oïda, que, si cauen, en una dècima de segon han col·locat el cap en la posició correcta i, tot seguit, vinclen l’esquena, estiren les cames de darrera i recullen les de davant, per tal que la part del cul s’alluny de l’eix de rotació i així es passen pel forro la Llei de Conservació del Moment Angular. La tesi proposada aniria encaminada a demostrar el següent: si untam l’esquena d’un moix amb sobrassada i el tiram des d’un terrat, el moix sempre caurà així com cal, o sigui, amb els peus en terra.

Au, a fer feina.

 

3 pensaments a “Els moixos no respecten la Llei de Murphy

Respon a antoni font Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.