Flor de Card 45 (XI)

 

1982

1982 va esser un any de canvis importants per Flor de Card, tant pel que afectava a la imatge de la revista com a la capa legal que li donava suport.

El canvi d’imatge va esser radical, perquè començàrem a editar-la amb el sistema offset, que suposava imprimir-la a dues cares i poder incloure-hi fotografies. Això millorava considerablement el seu aspecte, que ara ja s’assemblava més a les revistes tradicionals que es venien als quioscs, encara que, per a nosaltres, comportàs un petit esforç addicional, perquè el nombre de pàgines havia d’esser múltiple de quatre, la qual cosa ens obligava a cercar articles nous si els que ens havien enviat els col·laboradors no bastaven per omplir les pàgines que teníem programades. Els primers anys la tiràvem a Petra, a la impremta casolana que havia muntat el pare Salustiano Vicedo en el convent dels franciscans; més tard, quan el traslladaren a València, ens passàrem a la impremta Muntaner, de Manacor, on hi romanguérem fins que la revista va deixar de sortir al carrer.

A més de la impressió, hi va haver un altre mitjà tècnic que va millorar molt la presentació de Flor de Card: la compra d’una màquina d’escriure elèctrica, que permetia canviar el tipus de lletra. I com que no disposàvem de dobbers per comprar-la, se’ns va ocórrer crear, a darreries de l’any 1981, una societat anònima, Edicions Card, de la qual en formaren part 43 persones, majoritàriament llorencines, que subscrigueren les 90 accions de 2.000 pessetes que necessitàvem per comprar la màquina. Aquesta societat va durar fins l’abril de 1993, quan es va dissoldre per crear l’Associació Cultural Flor de Card, coincidint en la data en què compràrem el primer ordinador; val a dir que cap dels accionistes va voler recuperar el que hi havia invertit, que quedà en els fons de l’associació. A partir del gener d’aquell any, l’Editorial assenyala que Flor de Card ja no serà més el butlletí informatiu del Club Card, ja que en endavant passarà a esser simplement una revista de poble.

Quant als continguts, continuàrem amb els mateixos col·laboradors, als quals s’hi afegiren Biel Florit –amb les seccions “Contarella pagesa” i “Picadís d’espires”–, Joan Lladonet –que aleshores treballava de mestre a Sant Llorenç–, i Jaume Santandreu, que va començar una sèrie d’articles que duraren alguns anys.

El mes de febrer vàrem fer un sopar a la cuina del restaurant El Cruce –que encara no havia fet cap ampliació del local–, per celebrar el desè aniversari de Flor de Card, a les postres del qual en Llorenç Capellà va pronunciar unes paraules en defensa de la premsa local independent i en català. De llavors ençà i fins que vàrem deixar de publicar-la, cada any es va fer un sopar d’aniversari, obert a tots els col·laboradors i simpatitzants de la revista.

El mes de març, el Consell de Redacció, recentment instaurat, acordà que a partir d’aleshores no es publicarien articles que no anassin signats pels seus autors, per la qual cosa no s’admetrien pseudònims ni escrits sense firmar. Consideràrem que si algú tenia res que dir, n’havia d’assumir públicament la responsabilitat.

Les imatges són dibuixos meus: el de la capçalera és l’amo en Toni Fai; els altres, Joan Rosselló, Miquel Vaquer i Ignasi Umbert.

 

Deixa un comentari