Mots perduts: democràcia

Per la retxillera de les possibilitats obertes, en el 78, ens varen fer creure que democràcia era votar cada quatre anys. I que després els elegits, amb una llei de conveniències (d’Hont) per afavorir els grossos i excloure els petits, podien fer i desfer el que els convenia, estàs o no escrit en el seu programa electoral. Però això és un engany.

Una mentida. Una sortida de conveniències.
Democràcia vol dir govern del poble. I com ens varen ensenyar els vells grecs, els inventors de la idea i del mot, “les democràcies es generen i consoliden per la participació activa i intel·ligent dels ciutadans”.
També ens ensenyà aquella gent, tan llunyana en el temps, que “la història demostra que la barbàrie amenaça sempre la delicada i efímera convivència democràtica”.
Per això, avui, ara mateix, democràcia és un mot perdut.

Imatge de Google. Entrecomillats són de F. Casadesús. Introducció de “La mitologia”. II Curs de pensament i cultura clàssica”.

Un pensament a “Mots perduts: democràcia

  1. Vergonya . Dona igual quin partit siguis votant …torn a dir ho, vergonya de veure con acabarà això …estat de sitiament ocupat per militars . Si , militars .Heu sentit be , Això ja no ho aturarà ningú, ni CAP ” democràcia ” o millor dit pseudodemocràcia parlamentaria. Temps al temps .

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.