Quan van venir…

Al poema sense títol que erròniament se sol atribuir a Bertold Brecht (1898-1956) –quan en realitat és de Friedrich Gustav Emil Martin Niemöller (1892-1984)–, se li podria incloure una estrofa que fes referència a la manera com el Partit Popular s’està botant els fonaments de la democràcia: llibertat d’expressió, detenció d’independentistes que no han comès cap delicte, ús de les clavegueres de l’Estat per atacar políticament els catalans, imposició de multes molt superiors a les que han imposat als corruptes del seu partit, instruccions als tribunals perquè segueixin les ordres del govern i renunciïn a la seva independència, empresonament per una suposada sedició als qui havien de revisar l’escrutini… I dic que se li podria incloure perquè la majoria dels intel·lectuals contraris al procés, tot i mantenint-hi la seva oposició, no haurien de callar davant els abusos que està cometent el govern, perquè si ara estan fent una guerra bruta contra els nacionalistes només per exigir el dret de votar, demà també la poden fer contra qualsevol altre dels drets que una democràcia real tocaria respectar i defensar.

Quan els nazis van venir a cercar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista.
Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata.
Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista.
Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu.
Quan van venir a empresonar els nacionalistes catalans,
no vaig protestar,
perquè no era nacionalista ni català.
Quan van venir a cercar-me a mi,
no hi havia ningú més que pogués protestar.

Un comentari a “Quan van venir…

Deixa un comentari