Aquí em varen agafar. Condicionat per parlar santanyiner de na Caterina vaig respondre a la pregunta, i que saps que és una sarrieta? segons la segona accepció; però n’Antoni Pascual (Cus) va descriure la tercera que era el concepte que recordava de quan era jovencell. En arribar en Sebastià Caldentey (Relles) a la taula del cafè, també va fer una acurada descripció del mot, segons la tercera accepció.Vet aquí la descripció del DCVB

1. SARRIETA (i dial. sarieta).
|| 1. Sàrria petita (val.); cast. seroncillo. Una sarieta de spart, doc. a. 1417 (arx. de Montblanc).
|| 2. Senalla petita (Santanyí); cast. esportilla.
|| 3. Recipient a manera de senalla, de forma aproximadament triangular, que en el carro de parell ocupava el buit format pels dos braços convergents en el nas o extrem anterior; servia per a dur-hi eines i coses fràgils i per a seure-hi el carreter (Mall.). (V. el dibuix del carro de parell en l’article carro).
|| 4. pl. Recipients de corner que, posats un a cada banda d’una bístia, serveixen per al transport de diversos objectes per la muntanya (Sopeira).
Fon.: səriə́tə (Mall.); saɾiéta (Sopeira, Val.).