Carme Garí i Gabriel Fiol, són amics, companys de professió i parella des de fa 4 anys. Coneguts amb el nom artístic VOICELLO, formen un original duet de veu i violoncel. Amb la simplicitat d’aquests dos instruments aconsegueixen crear tot un món de riquesa sonora. El seu estil musical traspassa les fronteres de la música clàssica amb altres estils com el pop i el jazz, i enganxa als joves. Als concerts sorprenen amb l’execució de les seves pròpies composicions i versions d’òpera, cançons de música popular de Mallorca i d’altres indrets, música de pel·lícules i musicals; tenen presència, frescor escènica i una personalitat especial. En Gabriel, fa un arranjaments únics amb la pedalera de loops i percussions realitzades amb el mateix violoncel, unit a la veu encisadora de na Carme, han creat una música innovadora per fer gaudir a tots els públics, especialment als joves. Han actuat a diferents Festivals i Teatres de Mallorca, i gravat el seu primer disc que presentaran aquesta tardor conjuntament amb la gira del seu nou espectacle «Crossover Opera Pop».

Gabriel, Carme… abans de parlar del vostre disc voldria saber quan va començar la vostra afició per la música, i si teniu antecedents familiars. Comença tu Carme?
Gràcies, a la meva família propera no tenc antecedents musicals. Si bé la meva padrina Maria Parera és de Manacor, el meu padrí Jaume Garí, era de Vilafranca, quan es casaren anaren a viure a Vilafranca, on va néixer el meu pare Jaume. Aquest passat hivern al Teatre Principal estrenaren l’òpera Maria Moliner del compositor manacorí Antoni Parera Fons, i quan li vaig dir al meu pare que havia d’anar a veure aquesta òpera em va comentar que el compositor està emparentat amb sa padrina. No sé si existeix la possibilitat de que tenguem algun gen musical en comú. Pens que l’afició em ve perquè quan era petita m’agradava molt cantar i la meva mare cantava molt amb jo. També record que vaig veure a un programa de televisió que va sortir a cantar una nina l’ària de la Reina de la Nit i em va impressionar molt (aquest enregistrament de la Reina de la Nit el vam fer fa uns anys en Biel i jo). Quan devia tenir uns 8 anys al final del carrer on vivien a Palma van obrir l’Escola de Música Renacimento, i m’apuntaren, tenien una coral i jo m’ho passava pipa. Després vaig cantar a la coral de l’escola normal, i d’adolescent vaig començar a cantar amb la coral Juvenil del Teatre Principal, i vaig continuar els meus estudis de cant a Barcelona a l’Esmuc (l’escola superior de música).
Gabriel. Doncs jo sí tenc antecedents. El meu padrí tocava la guitarra quan era jove, i va ensenyar a tots els seus fills; era fuster de professió i el seu temps lliure va començar a construir guitarres i diblets. En casa en conservam un de diblet, és una guitarra petita de la mida d’un ukelele. Arrel de l’afició del meu padrí al meu pare també li agradava molt la música i la construcció d’instruments. Quan jo era molt petit ens va apuntar a classes de violí al meu germà i a mi i ell amb nosaltres; jo tenia un any i mig més o manco fèiem el mètode Suzuki, amb el mestre Bernat Pomar, a Felanitx, Aproximadament quan jo tenia tres anys vam anar a viure durant quatre anys a Cremona (Italia), el meu pare va anar a estudiar, la seva gran vocació, la carrera de Lutheria per aprendre de construir instruments de forma professional, i la meva mare va estudiar Arqueteria, la construcció dels arcs. Allà vam conviure amb un violoncel·lista, en aquell moment estudiant de violoncel i avui en dia és el primer violoncel de l’orquestra de Sao Paulo, en Raiff Dantas. M’encantava veure’l estudiar i tocar, anys més tard quan ja havíem tornat a Mallorca vaig decidir començar a estudiar música i a partir dels 12 anys practicar el violoncel.
Ambos teniu carreres separades amb gran èxit. A més, de cantar junts, quines actuacions soleu fer cada un?
Com ja saps jo sol cantar amb la Banda de Música de Manacor quan fan concert lírics. A més, faig concerts puntuals amb orquestres i corals com: Irina Capariles, l’Orfeó Ramon Llull, el passat hivern vaig cantar a Londres amb l’Orfeó d’Alaró de solista el Carmina Buranda. També faig musicals amb altres cantants solistes, etc. Encara que actualment podria dir que estic centrant tota sa meva energia amb Voicello, perquè crec molt amb el que estem fent i m’agrada treballar amb en Biel, i m’agradaria que es convertesqui amb la nostra manera de guanyar-nos la vida.
Gabriel, jo treballo amb assiduïtat amb l’Emsemble Tramuntana dirigit per Barry Sargent, solem fer bastants de concerts. A més amb l’Ensemble Lumiere dirigit per Miquel Àngel Aguilo, també amb el Trio Tugores (amb Jaume Tugores i David González) hem enregistrat discs, anem fent concerts durant tot l’any i algunes gires per Balears, Catalunya, i France. Amb l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears sol tocar amb ells com a reforç algunes vegades a l’any. També faig actuacions puntuals amb altres grups, i a més, tinc el meu grup de Rock que som Negre i Tres Colors.

Per quins motius escollireu el nom artístic de Voicello?
Perquè combina perfectament la Veu (Voice) amb el Violoncel (Cello) en anglès. Voice&Cello. I ens va semblar molt internacional!

Què intentau aportar amb el vostre primer disc?
Primer de tot explicar-te que fer aquest disc ens ha ajudat molt a saber qui som Voicello i que és el que feim Voicello amb i per la música, i que fa la música per nosaltres. Amb el disc volem aportar un aire fresc i modern a la música clàssica, engrescador per al públic jove, amb una gran finalitat: aproximar l’òpera i la música clàssica a la màxima audiència possible. D’Aquesta manera fusionam òpera i pop per crear una música més propera, totes les obres són versions que hem fet nosaltres mateixos, no existeix música clàssica només per a violoncel i per a veu i per això hem creat els arranjaments a la nostra mesura. I durant aquests anys que hem actuat a diferents festivals la nostra música ha anat madurant amb nosaltres, fins arribar al que hem enregistrat en aquest disc.

Quins temes propis inclourà aquest primer disc?
Inclourà dos temes propis, i vuit versions. Un dels temes propis és «Isidra» la música és d’en Biel i la lletra meva. Amb poques paraules explica com només la mort pot distanciar dos amants, però que ni tan sols la mort pot acabar amb el seu amor. El segon tema «Una mar d’arrels» és un tema propi del primer disc en solitari d’en Biel «Cello Works» que va presentar el 2014. Amb una variació, a la meitat del tema fusiona la seva música amb la música de «Cançao do mar» de Dulce Pontes. La pots escoltar al enllaç de youtube, val més sentir el so que mil paraules per explicar-te-la, només dir que estam molt contents amb el resultat.

Heu fet versions d’altres grups Gabriel?
Sí. Són dues versions del mític grup «Els Valldemossa» amb el qual he tingut la gran sort de tocar amb ells. «Morta d’Amor» i «Cartes d’amor i vi» són dos dels temes d’un disc dedicat a l’Arxiduc Lluís Salvador. Parlen de les seves vivències amb na Catalina Homar. Són dos temes molt sentits, compostos per el mateix Miquel Brunet, i he fet un arranjament especial. A «Cartes d’Amor i vi» en Tomeu Estaràs (dels Valldemossa) fa una col·laboració especial amb la flauta.

Carme, supòs que el disc contindrà àries d’òpera…
Sí, tres àries d’òpera versionades per a veu, violoncel i un subtil acompanyament de bateria de la mà de Miquel Marquès que li afegeix un toc de modernitat. «Summetime», «Barcarolla» i «Lascia ch’io Pianga», els arranjaments són especials i els hem anomenat «Crossover Opera Pop».

Inclou cançons populars?
Sí, inclou cançons populars com «El cant de la Sibil·la» en representació de les nostres tradicions. «El cant dels ocells» com a cançó popular catalana i molt representativa del violoncel gràcies a Pau Casals. I «You Raise Me Up» cançó pop anglesa que ens agrada molt amb la col·laboració d’en Miquel Brunet al piano que li dona un color molt especial.

On heu enregistrat el disc. I quan el presentareu?
L’hem enregistrat el mes de setembre a «Ona Edicions Musicals» a l’estudi de Bunyola de Miquel Brunet (també músic i pianista). Tenim previst acabar-lo a principis d’octubre, per no anar estressats i passar pena de si arriba o no arriba a temps, esperarem a fer la presentació a final de novembre o principis de desembre. Hem decidit que la primera presentació la farem al mateix estudi de Miquel Brunet, amb la col·laboració dels músics que han participat al nostre disc (Miquel Brunet, Miquel Marquès i Tomeu Estaràs).
També estem parlant amb els possibles llocs on fer concerts aprofitant la presentació i per donar a conèixer el disc a tothom encara que no sàpiguen qui som Voicello. Ens agradaria fer una presentació als pobles de Mallorca i a Palma.

Carme, Gabriel, molta de sort amb el vostre primer disc esperem que sigui un gran èxit, que aviat tothom sàpiga qui és VOICELLO ja que la vostra música és única, especial, i la teva veu Carme és meravellosa, encara recordo l’emoció que vaig sentir al escoltar-te cantar per primera vegada amb la Banda de Música de Manacor.