Flor de Card 45 (XII)

1983

Després d’haver-ho repassat de dalt a baix diverses vegades, he de reconèixer que, segons la meva opinió, aquell any no vàrem publicar gaire articles que destacassin partdamunt els altres, si exceptuam l’àmplia informació que desplegàrem en motiu de les segones eleccions municipals de la democràcia. Com s’ha dit, l’evolució dels primers quatre anys no es va correspondre amb les expectatives que ens havíem fet, amb un ajuntament que tenia el batle socialista, però que estava controlat per UCD, i amb tota la llista dels independents que havia renunciat a l’escó, llevat del seu capdavanter, en Mateu Girart.

Aquell any, tant abans com després de les eleccions férem moltes entrevistes (tres a Bartomeu Brunet, que resultà elegit batle baix les sigles d’Unió Mallorquina; dues a Bartomeu Pont,que es presentà amb el CDS; una a Ignasi Umbert, del PSOE; una a Miquel Vaquer, d’Alianza Popular i dues a Antoni Sansó, que es presentà per primera vegada amb el PSM). El mes d’abril gairebé tota la revista estava dedicada a les eleccions municipals: Portada, Editorial, deu pàgines referides a la primera taula rodona entre els candidats, i articles de Guillem Pont, Josep Cortès, Biel Florit, Jaume Santandreu, PSOE, PSM, CDS, UM i AP.

Com que en aquests articles sobre Flor de Card, a més dels suposats encerts, també hi vull incloure els errors, diré que el mes de febrer pegàrem una patinada de campionat: al comentari d’una fotografia de soldats que participaren en la guerra del Rif (1920-1926), ens confonguérem de guerra i posàrem que corresponia a la que enfrontà Espanya amb el Marroc entre 1859 i 1860. El problema més greu és que, tot i que el daguerrotip fos inventat el 1839, no va esser fins el 1878 en què Charles E. Bennet inventà les plaques fotogràfiques i el 1884 quan George Eastman va patentar la Kodak de rodet i la fotografia va arribar a les classes populars. O sigui, datàrem una imatge a un an

y en què pràcticament encara no estava inventada la fotografia! Per sort ens en temérem d’hora, abans de repartir-la, però la revista ja estava impresa i haguérem d’aferrar un nou text sobre el que estava equivocat.

Fou també el 1983 quan Joan Perelló va començar una sèrie d’articles, en forma de còmic, en els quals repassava la Història de la Ciència de forma divulgativa, que posteriorment li serviren com a justificació de publicacions en el seu expedient acadèmic.

Imatges: dibuixos meus del germà Francesc Clapés, en Masset i l’amo en Tomeu Pistola

 

 

Deixa un comentari