“Adoctrinament”.

Ve de vell. Quan no saben a que s’han d’aferrar peguen a l’escola. Sembla que ara tot, o bona part del problema de Catalunya, és motivat per l’adoctrinament de l’escola. Es aquest un recurs ben feble però, com deia aquell, embolica que fa fort!.
Sort que ens han mostrat que Sèneca, abans de Crist, ja feia referències que l’engany, la mentida, la tergiversació…. dels polítics per arribar a les seves metes.
Els pastors diuen que en una guarda d’ovelles n’hi ha de tota mena, però cert és que, vist des d’aquí, en general, l’escola catalana ens va una quants anys avant per que fa referència a les aplicacions de les ciències, humanes i tècniques, a l’escola. I tot de banda les ulleres ideològiques que hom hagi triat portar.

Adoctrinament?

Per adoctrinament el que varem viure nosaltres (i també, per època, el Ministro, encara que ell, segurament no en una escola pública). Allò eren adoctrinaments!
I el primer adoctrinament consistia en abandonar, sotmetre a l’interès polític, l’escola i els docents. Una docència voluntàriament desprestigiada farcida d’alguns idonis (militars retirats) que cobrien les baixes dels mestres depurats o les que es quedaven per cobrir derivades de la manca d’interès.
I més adoctrinament, quan, afilerats entràvem a les classes de l’institut a cop de marxa militar; quan per obtenir el títol de finalització d’estudis havies d’haver passat per un d’aquells campaments del Frente de Juventudes, d’altra banda condició indispensable perquè et donassin el títol de mestre. Quan, encara en els anys setanta, el batle, en alguns pobles, cada vint de novembre convidava a infants i educadors a cantar el Cara el Sol davant el monument als seus caiguts. Quan els continguts passaven pel filtre del Glorioso Alzamiento Nacional (disposau encara, per pode’ls repassar, d’aquells Grado Elemenal i Grado Medio?)
I tot, sempre, en la llengua imposada de l’imperi.

Allò si que eren adoctrinaments!….que ben mirat no serviren per res. (El que va tinir efectes demoledors, -i així ens va!- va ser l’abandó de l’escola).
Certament qui manco hi sap més hi diu. Llibertat d’expressió o interès malintencionat?
(Que n’aprenem de coses amb aquest «procés»!)

(Imatge de Google)

Un pensament a ““Adoctrinament”.

  1. Xerren d’adoctrinament, també, els que, entre d’altres, recolzaren en Wert i s’entestaren en aplicar el TIL. Crec que no són els més indicats per donar lliçons d’imparcialitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.